La Generalitat lidera el primer projecte transfronterer del sud d’Europa sobre la memòria dels exilis

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha presentat aquest dijous a la tarda el projecte ‘Exilis 1936-1946’. Es tracta, afirma la conselleria, d’una iniciativa “pionera” al sud d’Europa que té per objectiu internacionalitzar la memòria col·lectiva dels exilis i les migracions, així com impulsar activitats conjuntes de recerca, difusió i foment en clau de memòria democràtica. La finalitat del projecte és “establir un compromís formal de cooperació” entre les principals institucions d’ambdós costats de la frontera per abordar la memòria de l’exili “com un fenomen compartit en la història europea”, ha explicat la consellera Gemma Ubasart des del Memorial del Camp de Ribesaltes, a la Catalunya del Nord.

Ubasart també ha destacat “la influència internacional” que suposa per a Catalunya encapçalar un projecte “de gran abast” com aquest. “No només reafirmem el compromís històric de la Generalitat amb la memòria democràtica, sinó que consolidem Catalunya com un dels referents europeus en la promoció del dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició”, ha assegurat la consellera.

Publicitat

El projecte s’emmarca dins la cinquena edició del programa POCTEFA 2021-2027, creat per fomentar la cooperació del desenvolupament sostenible al territori fronterer d’Espanya, França i Andorra. El pressupost per executar totes les actuacions programades té una dotació superior al milió d’euros, un 65% dels quals finançats per la Unió Europea.

La iniciativa la lidera la Direcció General de Memòria Democràtica i implica sis entitats memorialistes de referència a Catalunya i França, el Memorial Democràtic, el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, el Memorial del Camp de Ribesaltes, el Memorial del Camp d’Argelers de la Marenda, la Maternitat d’Elna i el Departament dels Pirineus Orientals. El projecte inclou també la participació activa d’altres ens associats, com són la Casa de la Generalitat a Perpinyà o el Patronat Call de Girona.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió