ACN Barcelona – La Fundació Cercle d’Economia ha mostrat aquest dimarts la seva preocupació pel baix nivell educatiu mitjà de l’alumnat a Catalunya i aposta per una major autonomia dels centres, que les direccions tinguin més poder per fer els seus equips i que tant els centres com el professorat siguin avaluats per millorar-ne els resultats. A més, demanen més inversió per reduir les ràtios i recuperar la sisena hora lectiva als centres públics. També alerten que calen més recursos humans, metodològics i materials per atendre la diversitat de l’alumnat. L’entitat ha convidat el ministre d’Educació de Portugal per explicar la millora del seu sistema educatiu.
L’entitat ho ha dit en l’acte de presentació de la convocatòria del XV Premi Ensenyament que reconeix projectes innovadors en l’àmbit educatiu a escoles de primària, secundària i de formació professional per estimular la recerca de noves fórmules que millorin la qualitat de l’educació a Catalunya.
L’entitat alerta que alguns dels exercicis d’avaluació dels alumnes catalans demostren que “no s’està anant pel bon camí”. A nivell intern, les proves de competències bàsiques als estudiants de primària i d’ESO que fa la Generalitat mostren repetidament uns resultats “poc satisfactoris”, per bé que hagin millorat una mica aquest últim any. En la comparativa internacional, l’última edició de l’informe PIRLS (Estudi Internacional de Progrés de Comprensió Lectora), mostra que els alumnes catalans de quart de primària han baixat 15 punts en comprensió lectora entre 2016 i 2021 i situen Catalunya a la cua d’Espanya.
D’altra banda, l’OCDE, en el darrer informe sobre Espanya, ha destacat les mancances del sistema educatiu: encara hi ha una taxa massa elevada d’abandonament escolar i de repetidors a secundària. Tot i que hagi millorat, encara massa joves deixen el sistema educatiu amb un nivell massa baix. I, també, malgrat les millores, encara hi ha una taxa de matriculació massa baixa a la formació professional.
Davant d’aquesta realitat, la Fundació Cercle d’Economia considera que l’exercici responsable de la direcció i l’autonomia d’escoles i instituts és la clau per la millora en la qualitat de l’ensenyament no universitari. Una autonomia que creu que hauria d’anar lligada a la necessitat d’avaluar els resultats educatius. En definitiva, direcció, autonomia i avaluació són les tres potes de la millora en l’ensenyament, opina la Fundació. En aquest sentit, les previsions de dotar les direccions de les escoles i instituts de més funcions i capacitats no s’acaben de complir, considera l’entitat. En especial, els equips directius de les escoles i instituts públics no tenen la capacitat suficient de conformar els seus claustres ni de dirigir de forma efectiva els seus centres. En aquest mateix sentit, les escoles i instituts (especialment els públics) no tenen l’autonomia que haurien de tenir, diu la fundació en un comunicat.
“Malgrat que sembla que hi ha un acord polític generalitzat sobre la importància de l’ensenyament, no s’han materialitzat les transformacions necessàries del sistema per dotar de més capacitats directives als centres, més autonomia, ni més avaluació. I per suposat, la Fundació del Cercle considera que també fan falta més recursos que ajudin a baixar la ràtio d’estudiants per classe”, afegeix.
La Fundació Cercle d’Economia també recorda que el professorat, l’alumnat i els canvis en els projectes i directors dels centres són els catalitzadors del canvi. Per això, considera que cal perseverar i ampliar de forma significativa les reformes en l’organització de les plantilles, la selecció i formació dels equips docents i en la direcció dels centres per facilitar aquests processos d’autonomia i de millora educativa.
“Cal trobar la manera per elaborar indicadors i evidències que detectin ràpidament els centres que no acaben d’assolir els seus objectius, alumnes que no aprenen tant com caldria o professionals que necessitin suport i acompanyament perquè el sistema educatiu hi pugui actuar amb celeritat”, considera. La Fundació Cercle d’Economia entén que les proves de competències bàsiques van en aquesta direcció i valora positivament que la Generalitat de Catalunya estigui prenent mesures per corregir els dèficits detectats.
D’altra banda, la Fundació Cercle d’Economia apunta que l’auge de la immigració els darrers anys ha comportat que l’alumnat sigui cada vegada més divers. Per això considera que cal que les escoles i els instituts puguin donar resposta adequada a aquesta diversitat, adaptant-se als ritmes, capacitats i possibilitats de cada alumne. Aquesta complexitat suposa un gran esforç per a l’equip docent i cal dotar-lo de suports humans i recursos metodològics i materials, insisteix.
A més, la Fundació Cercle d’Economia destaca la importància d’avaluar al professorat per tal que pugui ser una eina que ajudi a avançar als centres i als professionals. També insta a facilitar l’intercanvi d’experiències i a col·laborar.
Finalment, des de la Fundació Cercle d’Economia es vol fer menció a una qüestió que d’una forma o altra està darrere dels diversos punts tractats: l’ampliació de la sisena hora lectiva a les escoles públiques de primària, una mesura a la qual va donar suport quan es va posar en marxa. Tot i que es pot entendre que fos anul·lada en el seu moment per causes excepcionals, la Fundació Cercle d’Economia considera que, en un context de normalització, convindria recuperar-la per tal d’assegurar l’equitat entre l’escola pública i la concertada. “Aquesta diferència és una causa de desigualtat que el nostre sistema educatiu no hauria de permetre”, conclou.
El president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, i el president de la Fundació Cercle d’Economia, Pedro Fontana, han participat aquesta tarda en l’acte de convocatòria del XV Premi Ensenyament Fundació Cercle d’Economia que es lliurarà el 2024. També hi han intervingut la consellera d’Educació, Anna Simó, i el ministre d’Educació de Portugal, João Costa. Costa ha presentat la reforma educativa que ha emprès el seu país en els darrers anys i que ha fet que Portugal hagi aconseguit que els seus alumnes de 15 anys se situessin per sobre de la mitjana de l’OCDE en ciència, lectura i matemàtiques, segons l’últim informe Pisa.
