ACN Barcelona – La Fundació Bofill ha valorat que la situació de les matemàtiques a Catalunya demana d’una acció política “més ambiciosa”, amb objectius d’impacte en el conjunt dels centres, amb canvis més estructurals en la formació inicial i permanent i recursos addicionasl per atendre la diversitat de nivells i perfils de centres. També ha apostat per mecanismes per captar més docents a secundària. En concret, ha proposat un paquet de 13 mesures, la primera de les quals és implementar un programa de detecció i intervenció primerenca d’alumnat amb baix nivell a 4t i 6è de primària i a 2n d’ESO.
Aquets alumnes haurien de rebre tutories individuals o treballar en grups reduïts per reforçar les matemàtiques. També planteja que s’avaluïn les competències cognitives a les proves de finals d’etapa, com fan PSIA o TIMSS, ja que ara no es fa a Catalunya. Demana també focalitzar les mesures en centres vulnerables i de baixos resultats.
I és que a Catalunya, l’alumnat desfavorit obté 31 punts TIMSS menys que els afavorits. Per això, ha demanat redoblar els esforços en els centres on hi ha més dificultats amb recursos addicionals i tres mesures complementàries com són l’assessorament a centres de complexitat per millorar el projecte pedagògic de matemàtiques, més recursos per poder fer activitats en grups petits i un programa d’activitats extraescolars en matemàtiques i ciències.
La Bofill ha plantejat també mesures dirigides als docents, com un programa de suport i mentoria amb acompanyament pràctic a l’aula. La proposta concreta és disposar de 50 assessors mentors arreu del territori per a primària i secundària, per cobrir anualment el 20% dels docents (els tutors de primària i els professorat de matemàtiques de secundària).
D’altra banda, ha apostat per un nou catàleg de formació permanent del Departament d’Educació orientada a cobrir les necessitats dels centres i del professorat i garantir el desplegament d’un postgrau en didàctica de les matemàtiques per a docents en actiu, orientat a incrementar la bossa de docents capacitat en l’acompanyament, assessoria i mentoria de docents en actius i centres.
En clau formativa, la Bofill ha considerat que seria necessari establir un nou grau de matemàtiques específic per esdevenir docent i un nou màster de secundària dual becat en matemàtiques, per tal de captar nous docents i generar capacitat de qualitat en el col·lectiu. A més, veu essencial enfortir la formació matemàtica dels futurs docents en els graus de magisteri.
Una altra mesura, encaminada a involucrar la comunitat i les famílies en la promoció d’una millor cultura matemàtica, és l’impuls d’un programa d’activitats matemàtiques en equipaments públics.
<strong>Especials dificultats per comprendre i usar els conceptes</strong>
En la valoració dels resultats de l’informe, la Fundació Bofill ha destacat que l’alumnat català té moltes dificultats per comprendre i utilitzar els conceptes matemàtics, així com per aplicar les matemàtiques i resoldre problemes. La professora de secundària i formadora de docents Marta Pujadó ha apostat per “anar més enllà de la part mecànica i desenvolupar activitats que treballin en el pensament abstracte i conceptual, la resolució de problemes i l’argumentació i el raonament”.
D’altra banda, l’entitat ha afirmat que també hi té a veure la desconfiança per les matemàtiques i ha afegit que les desigualtats entre alumnat afavorit i desfavorit continuen explicant part dels resultats.
Per tot plegat, la Bofill ha considerat que Catalunya necessita marcar-se assoliments de millora “ambiciosos” per als propers cinc anys. Així, ha plantejat que de cara al 2031 l’alumnat català amb nivell baix o molt baix hauria de passar del 41,8% actual al 30%, per situar-se per sota de la mitjana de la UE (30,4%) i l’alumnat de nivell alt i avançat hauria de créixer del 20,5% al 34%. Això portaria el país a superar els 514 punts TIMSS (mitjana actual de la UE) i a deixar enrere els 489 punts actuals.
