Divendres, 4 de desembre de 2020 - Edició 862
La República

La fiscalia recorre el tercer grau de sis dels presos de l’1-O perquè crea “sensació d’impunitat”

ACN Barcelona.-La fiscalia ha recorregut davant del jutjat de vigilància penitenciària la classificació en tercer grau de sis dels nou polítics independentistes presos: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Joaquim […]

Avatar
Agències 28/07/2020

ACN Barcelona.-La fiscalia ha recorregut davant del jutjat de vigilància penitenciària la classificació en tercer grau de sis dels nou polítics independentistes presos: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Segons el ministeri públic, aquesta classificació, en alguns casos abans de complir una quarta part de la pena, i poc després de la classificació en segon grau, crea “sensació d’impunitat”. El fiscal, a més, ha demanat la suspensió immediata del tercer grau abans que es resolgui definitivament la qüestió. Després de vigilància penitenciària, la fiscalia o els presos podrien presentar recurs davant del tribunal sentenciador, en aquest cas el Suprem, com l’alt tribunal va establir la setmana passada.

En sis recursos pràcticament idèntics i reiterant argumentacions anteriors, el fiscal diu que els primers permisos i sortides gràcies al 100.2 es van concedir al gener i febrer, molt poc després de ser classificats en segon grau i que alguns d’ells complissin la primera quarta part de la pena, cosa que, segons l’escrit és “inusual per delictes i condemnes greus”. A més, a alguns d’ells se’ls van ampliar els horaris de les sortides “sense cap justificació”. “Ara, transcorreguts només sis mesos des de la classificació inicial en segon grau, es progressa a tercer greu, cosa que, lluny d’afavorir el compliment de les finalitats de la pena, crea una total sensació d’impunitat a l’intern i la societat”, assegura.Pel fiscal, la progressió tant ràpida al tercer grau és “incompatible” amb la finalitat retributiva i de prevenció general i especial de la pena, així com amb la finalitat de reeducació i resocialització. De fet, diu que tots els presos tenen assegurada la reinserció social, ja que abans, durant i després dels fets han tingut feina, família i entorn social estables. Per això, considera que la pena ara té com a objectiu la prevenció i “ha de constituir un mitjà d’utilitat social i d’intimidació al delinqüent, de retribució per l’acte comès, causant a l’autor una sensació que els seus fets tenen unes conseqüències perjudicials”. “L’internament efectiu és l’única manera de conscienciar el delinqüent que no pot abusar de la situació de poder que tenia convertint la seva voluntat en llei”, afegeix.També considera que la pena té l’objectiu de fer que l’intern vulgui i pugui viure respectant la llei, i el ministeri públic assegura que cap dels polítics presos assumeix que els fets comesos van ser delictius. De fet, el fiscal assegura que els falta una “evolució suficient en el tractament” per poder accedir a certs beneficis penitenciaris, i diu que cap d’ells ha participat en un tractament grupal o individual per tractar el delicte comès i els “dèficits detectats”. Els únics tractaments realitzats, segons el fiscal, són les sortides programades gràcies al 100.2, que en el cas de Forcadell ja ha estat suspès pel Suprem.En aquest sentit, el fiscal utilitza la interlocutòria del Suprem i un vot particular a l’Audiència de Barcelona contra el 100.2 a Cuixart per reforçar la seva tesi. Segons la fiscalia, no està en qüestió la llibertat ideològica de cap individu ni el seu desacord amb les lleis, sinó que els polítics presos han d’entendre que han de canviar les lleis per les vies legals establertes. “És en això que cal intervenir, ja que el penat no té consciència d’haver comès cap delicte”, rebla.El fiscal explica que el delicte que van cometre no va ser puntual, sinó continuat en el temps i que l’índex de risc de reincidència, el Riscanvi, “no és aplicable a aquest tipus de delicte completament inusual”. Aquest índex estableix un alt risc de reincidència en cas de no treballar o ser drogoaddicte, cosa que no passa en aquests sis casos, ja que aleshores no haurien accedit als llocs de responsabilitat que tenien, creu el fiscal.La pena de presó també té la finalitat de “restablir la confiança de la resta de la societat en l’estat de dret”, diu el fiscal. L’escrit recorda la gravetat de les penes per un delicte que ataca l’ordre públic i el funcionament de les institucions, amb una “repercussió social” important. De fet, recorda que és el primer cop en la democràcia espanyola que s’ha comès aquest delicte “i per la seva gravetat extrema ha de ser objecte d’un retret important”. Els escrits també citen algunes declaracions públiques dels presos per refermar que no han canviat la seva actitud respecte els fets comesos el 2017.El tercer grau, diu el fiscal, és excepcional si no s’ha complert una quarta part de la pena, com passa amb quasi tots els polítics presos, diu el fiscal. A més, els aspectes positius tinguts en compte per les juntes de tractament sobre l’actitud dels presos no són suficients per progressar al tercer grau. A més, el fiscal vaticina que les juntes de tractament podrien aplicar als presos l’article 86.4 del reglament penitenciari, cosa que faria que no anessin ni a dormir a la presó, i “culminaria així l’objectiu de buidar de contingut definitivament i per a tots els condemnats, la sentència del Tribunal Suprem”.D’altra banda, el jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya, amb seu a Barcelona, ha autoritzat dos permisos especials concedits per la junta de tractament de la presó de Lledoners a Jordi Sànchez al març i al maig, tot i l’oposició de la fiscalia. Els permisos, ja gaudits, eren de sis dies cadascun. Com ja ha fet en altres interlocutòries, el jutjat considera que Sànchez té un risc baix de reincidència i té una bona actitud dins de la presó. A més, recorda que la fiscalia no es va oposar a la concessió del segon grau el desembre passat, quan es va establir l’itinerari de reinserció.

Relacionats