ACN Barcelona – El director de cine Kike Maíllo ha estrenat aquest divendres el seu primer documental, ‘Oswald, el falsificador’, que relata la vida d’Oswald Aulestia, un dels majors falsificadors d’art dels darrers anys que ha acabat empresonat als Estats Units. El cineasta ha opinat en declaracions a l’ACN que “és fàcil crear una relació d’empatia amb el personatge tot i tractar-se d’un criminal, ja que és un vividor que demostra que hi ha un altre patró per viure”. Maíllo, que estrena el documental a Filmin, ha desenvolupat una relació “d’amistat i confiança” amb Aulestia al llarg dels tres anys de producció del documental, i ha revelat que va passar “moments molt durs a escala personal” quan el falsificador va ser extradit als Estats Units.
La producció del film ha anat a càrrec de Sábado Peliculas, Playtime i Filmin, amb la participació d’El Terrat, Televisió de Catalunya, Televisión Española, ICEC i ICAA. L’equip ha rodat a Espanya, a Itàlia i als Estats Units al llarg de més de tres anys, seguint la petjada i la vida del protagonista.
Segons ell mateix, va viure una vida de “sexe, drogues i rock’n’roll”, tot i que Kike Maíllo, en declaracions a l’ACN, assegura que es va tractar d’una vida de “sexe, drogues i quadres falsos”. Passant per Venècia, Miami o Milà, Aulestia va viure sempre una vida d’excessos, “sortint del model establert”, com adjectiva el cineasta a càrrec del documental.
Malgrat això, ben entrada la vuitena dècada de la vida del falsificador, a causa d’una ordre de cerca i captura de l’FBI, Aulestia va ser arrestat a Barcelona i extradit als Estats Units, on actualment compleix una condemna d’onze mesos en una presó estatal a Chicago. Se l’ha detingut i jutjat per haver falsificat desenes de quadres de Miró, Dalí o Picasso i haver-los posat en circulació al mercat negre com si fossin les obres autèntiques.
“El que hem de tenir clar, però, és que l’Oswald mai hauria pogut fer això sol”, explica Maíllo. Al llarg del documental apareixen diversos personatges de l’entramat que Aulestia liderava per poder falsificar quadres i vendre les còpies al llarg d’anys.
<strong>Un enfocament personal</strong>
Maíllo es va trobar amb la història “per casualitat”, explica, mentre buscava inspiració per a una ficció sobre falsificadors. Va ser llavors quan va veure clara la història que tenia al davant, i els plans van canviar per convertir el seu pròxim projecte en un documental centrat en la vida d’aquest personatge, amb qui teixiria una “relació personal i d’amistat amb el pas del temps”.
“Nosaltres no som periodistes”, assegura el cineasta, “i teníem molt clar que no volíem un apropament periodístic al documental”. Aquest és un dels motius que el van fer prendre la decisió d’aparèixer com a personatge en càmera al llarg del documental. D’altra banda, Maíllo assegura que volien “la mirada subjectiva del cinema”, que és d’on venen, i que es veiés que havien creat una “relació” amb el protagonista. Segons ha explicat a l’ACN, Maíllo considera que aquest és el “fet diferencial del documental, el que el fa original”.
