ACN Barcelona – La fiscalitat, el pacte migratori, l’amnistia i la relació amb Israel han marcat el debat de les europees a la seu de CCOO d’aquest dimecres. Junts, ERC, PSC, Comuns i Podem han defensat la legalitat de l’amnistia a la Unió Europea i el PP ha promès combatre la norma a Europa, el dia abans que es convalidi al Congrés. Els partits s’han recriminat defensar polítiques diferents a Brussel·les i Catalunya i Espanya, en temes com la fiscalitat. En aquest àmbit, el PSC ha recriminat a Junts que parli de més impostos europeus però de rebaixa fiscal a Catalunya. Al seu torn, el PP ha carregat contra els socis del govern espanyol per fer discursos a favor de la migració però mantenir les “tanques i concertines” a Ceuta i Melilla.
Sumar ha sigut l’única formació que ha enviat al debat el seu número 1 als comicis europeus, Jaume Asens. El debat no ha comptat amb representants de Vox, a qui el sindicat no va convidar, ni de Cs, que no va respondre a la invitació.
Al debat, Sumar ha defensat que l’amnistia “no només és un mitjà legítim sinó legal a l’ordenament europeu” i ha afegit que forma part de la majoria de les constitucions del continent. “Els debats que hi ha hagut a Espanya són inèdits, hi ha hagut desenes d’amnisties i tribunals com el de Luxemburg han reconegut que és una potestat dels Estats”, ha dit l’exdiputat i extinent d’alcalde de Barcelona.
Per ERC, l’aplicació de la llei ha de ser “immediata aquí, a Europa i la Xina popular” per tal que “els jutges deixin de fer política”; mentre que Junts ha insistit que el perdó judicial “respecta els barems del dret internacional” i “s’adapta als valors de la UE”. Podem ha confiat que les institucions europees entendran que l’amnistia “s’ha de fer”.
El PSC ha assegurat que els populars han posat “totes les traves possibles” per fer descarrilar l’amnistia a Europa, però “no els ha sortit bé” la jugada. El PP ha sigut l’única formació que ha promès que portarà la llei als tribunals espanyols i europeus i ha retret als socialistes que fins fa poc també pressionaven a les institucions europees per evitar l’amnistia. “Quan van necessitar 7 vots, de sobte les coses van canviar”, ha dit Fernando Sánchez, número 34 de la llista del PP a les eleccions europees, en referència a la investidura de Pedro Sánchez facilitada per Junts.
<strong>Acció exterior</strong>
En política internacional, s’han constatat les diferències dins de l’executiu estatal. Tant Podem –ara ja no forma part del govern– com Sumar ha demanat trencar relacions amb Israel mentre que els socialistes han defensat que s’ha de diferenciar entre l’executiu de Netanyahu i el poble israelià. “Si trenquem relacions, deixem de banda el poble que aposta per una solució de dos Estats”, ha defensat l’eurodiputada socialista Laura Ballarín.
En la seva intervenció, ERC ha reclamat apostar per la diplomàtica i no per la política armamentista. La candidata del PSC a les eleccions europees ha argumentat que Europa ha d’avançar en autonomia estratègica, també en l’àmbit de la seguretat. En aquest punt, el PP ha defensat que la despesa militar se situï al 2% del total del PIB.
<strong>Kosovo i Sàhara </strong>
Sí que hi ha hagut consens entre Junts i PSC en la necessitat que polítiques com la fiscal i l’exterior es pugui decidir per majoria qualificada i no per acord de tots. “Si no, continuarem veient els silencis de la UE”, ha dit la número 4 per Junts, Mariona Illamola. La juntaire ha criticat la doble vara de mesurar del club dels 27 entre el que defensa a l’exterior i el que porta a la pràctica a l’interior de les fronteres. També ha denunciat la “incoherència” que implica que la Unió es vulgui ampliar als Balcans occidentals mentre encara hi ha països com Espanya que no reconeixen Kosovo com un Estat.
D’altra banda, tant Asens com Conchi Abellán, número 12 de Podem a les europees, han reclamat que la UE faciliti el dret d’autodeterminació del poble sahrauí. “El que val per Palestina, també ha de valdre per al Sàhara”, ha dit Asens.
<strong>Migració </strong>
Pel que fa a la migració, el PP ha defensat una entrada “ordenada” i més recursos a les fronteres i ha lamentat que els partits apostin per “discursos molt macos” però després quan governen no retiren les mesures per impedir la migració il·legal com les tanques de Ceuta i Melilla. En aquests punt, Sumar i Podem han protestat que han demanat en reiterades ocasions la dimissió de Marlaska i han defensat que no es fan corresponsables de tot el que succeeix a l’executiu estatal.
La tercera dels candidats republicans al Parlament Europeu , Helle Kettner, ha carregat contra els socialistes i populars pel pacte migratori europeu que “posa preu a la vida humana”, amb multes 20.000 euros per no acollir refugiats. També Sumar ha carregat contra aquest pacte “vergonyós” i Podem ha demanat acabar amb les traves burocràtiques i impulsar una targeta de residència europea.
El PSC ha contestat que “les coses a Brussel·les no sempre surten com voldrien” i ha recordat que la seva aposta era la reubicació obligatòria. En aquesta matèria, Junts ha apostat per “aplicar bé la protecció internacional” i no només apostar per l’entrada de treballadors qualificats
<strong>Fiscalitat </strong>
En àmbit econòmic, hi ha hagut consens que cal incrementar els impostos europeus entre totes les forces menys el PP i el PSC, que s’ha centrat en “reduir l’escletxa salarial entre homes i dones” i en acabar amb les pràctiques no remunerades. Amb el temps de treball, Podem ha apostat per reduir la jornada setmanal a 30 hores sense reducció salarial i Sumar a 32 hores la setmana.
També tots menys els populars han apostat per la recepta d’implementar més impostos europeus perquè les institucions comunitàries tinguin més pressupost. Davant l’aposta de fiscalitat “moderada” del PP, Podem, Sumar i ERC han demanat nous impostos com ara taxes als avions privats, impostos a les grans fortunes, als habitatges buits.
Junts i el PSC s’han centrat a reclamar eurobons per mutualitzar l’endeutament i impostos mediambientals per finançar la transició verda. En aquest punt, la candidata socialista ha acusat Illamola de ser “incoherent” per defensar més impostos a Europa quan a Catalunya la proposta de Junts era la rebaixa fiscal.
També la gran majoria de partits han coincidit a reclamar una harmonització dins la Unió per evitar “pseudo paradisos fiscals”.
