ACN Barcelona – L’escriptora Julia Navarro (Madrid, 1953) ha publicat ‘El nen que va perdre la guerra’ de la mà de Rosa dels Vents en català i editat per Plaza&Janés en castellà. Es tracta d’un llibre que narra la història d’en Pablo, un nen d’una família republicana espanyola a qui el seu pare envia a la Unió Soviètica en contra de la seva voluntat fugint de l’imminent règim de Franco per anar a parar al règim de Stalin. L’autora explica en una entrevista a l’ACN que amb aquest títol aborda dos temes recurrents en la seva obra. Per un costat la identitat i, per l’altre, els totalitarismes. “Juntament amb les guerres i les migracions són una constant. Amb diferents característiques i actors però, desgraciadament, la història sempre es repeteix”, lamenta.
La trama comença a Madrid l’hivern del 1938. La Clotilde, una artista gràfica que dibuixa caricatures per a diaris republicans, viu a la capital espanyola els últims mesos de la Guerra Civil. La caiguda de la República és imminent, i el seu marit, militant comunista que treballa pels soviètics, decideix enviar a Moscou al seu fill de només cinc anys. Tot i que la Clotilde s’hi resisteix, no aconsegueix evitar que el comandant Boris Petrov emprengui un arriscat viatge per una Espanya en flames per complir amb el desig del seu camarada de portar en Pablo a la Unió Soviètica, on Stalin està aixecant un nou país sobre les ruïnes de l’antic règim.
L’altra part de la història té lloc a la capital russa durant la primavera de l’any següent, el 1939. El fill de la Clotilde és rebut per la seva nova família que l’acull amb els braços oberts. L’Ània no dubta a cuidar-lo com si fos el seu propi fill, sense fer distincions amb l’Igor, el seu germà d’adopció. Filla i esposa de dos orgullosos herois de la Revolució, adora la poesia i la música, aficions sospitoses i burgeses als ulls del poder. En aquest sentit, mentre les seves il·lusions naufraguen en l’ambient cada cop més opressiu del terror estalinista, el seu esperit es rebel·la contra la injustícia, la misèria o l’absència de llibertat.
El llibre posa el focus en dues dones unides pel destí d’un nen i confrontades al mateix mirall: el de les ideologies totalitàries que van imperar al segle XX. Segons l’autora, la novel·la reflexiona sobre dos temes recurrents en la resta de llibres que ha anat publicant. El totalitarisme “sigui del color que sigui”, que “limita la llibertat dels ciutadans”. I també la identitat, vista a través de la situació d’un nen que va ser enviat a un país que li era aliè. “Molts nens van ser enviats per famílies espanyoles per evitar-los l’horror de la Guerra Civil espanyola, i després es trobaven que no podien tornar”, recorda l’escriptora.
A la novel·la, Navarro també fa un clar homenatge a la cultura a través del retrat que fa de l’Ània, que esdevé una mostra de tot el que passava a la Unió Soviètica amb els intel·lectuals. El mateix passa amb la Clotilde a l’altra punta d’Europa. “Els totalitarismes sempre tenen la gent del món de la cultura com a principals enemics perquè tenen un pensament crític”, lamenta, “jo crec que l’art, la literatura esdevenen una salvació en els moments més complicats”. Finalment, pel que fa a la resta de temes que tracta, si bé se situen més de vuitanta anys enrere alguns poden ressonar en l’actualitat. “De la història s’hauria d’aprendre per no repetir-la”, conclou.
<strong>Passió per la literatura russa</strong>
Part de la trama d”El nen que va perdre la guerra’ passa a Moscou i, de fet, no és la primera vegada que els llibres de Navarro trien aquest país. “Sempre he sigut una apassionada de la literatura russa, sobretot d’aquells escriptors de finals del segle XIX i principis del XX”, admet. Un interès que l’ha portat a fer recerca sobre diferents temes dels quals han quedat impregnades les seves novel·les.
Aquesta és la novena novel·la de ficció que publica i ho fa sense deixar d’escriure cada dia i treballant ja en altres projectes. “Sempre costa més escriure novel·les perquè t’has d’imaginar un món, tenir veus de personatges molt diferents i fer que tot això quadri”, reconeix, “és tot un repte”. Pel que fa al tema, no en diu res fins que posa el punt final a l’obra. “Quan el text està realment acabat és quan l’entrego a l’editorial”, afegeix.
