ACN Barcelona – L’escriptor noruec Jo Nesbø (Oslo, 1960) ha publicat ‘El rei d’Os’, la continuació de la novel·la ‘El regne’. El llibre arriba en català de la mà de Proa i en llengua castellana editat per Reservoir Books. La història torna a posar el focus en la vida dels germans Carl i Roy Opgard, que una vegada més no dubtaran a embrutir-se les mans si és per salvar el cognom familiar, així com la prosperitat del seu petit poble. L’autor admet que el motiu principal que el va fer tornar a aquest escenari va ser la voluntat de continuar explicant més coses dels seus personatges i també de l’entorn, dels quals assegura que es va “enamorar”. “La novel·la negra permet centrar-me en la condició humana, la societat i les qüestions morals”, afirma.
La trama d”El rei d’Os’ recupera dos personatges ja existents en l’univers de Nesbø: en Carl i en Roy, dos germans que han tingut èxit en les seves respectives vides. Mentre que el primer és el director d’un luxós hotel, el segon gestiona una benzinera i té els plànols a punt per a un parc d’atraccions amb muntanyes russes. Els seus plans, però, fan un gir quan s’assabenten que la nova carretera nacional passarà lluny del poble on viuen.
A partir d’aquest moment, no veuran altre remei que fer un pas endavant – encara que els mètodes siguin bruts – per tornar-se a enfrontar a una mena de situacions en les quals ja tenen experiència. Mentrestant, el xèrif local, Kurt Olsen, incorpora una nova tecnologia a partir de la qual creu que pot demostrar que els germans són culpables d’una sèrie d’assassinats ocorreguts anys enrere.
Segons l’autor, es tracta d’una proposta que agafa el fil de la primera part, publicada el 2021, i de la qual sentia que encara podia explicar més coses. De fet, també reconeix que s’hi pot trobar un cert pòsit personal, ja que ell també tenia una relació molt “estreta” amb el seu germà fins que aquest va morir. “Hi ha alguns aspectes que he traslladat al llibre”, afirma. D’altra banda, el díptic podria arribar en un futur a la pantalla gran, tot i que Nesbø diu que encara no està lligat, com ha passat amb altres projectes.
<strong>La novel·la negra “com a espai segur”</strong>
En el marc de la presentació del nou llibre, l’escriptor ha aprofitat per reflexionar sobre la novel·la negra, la qual, admet, li serveix de vehicle per abordar diferents temes. “En molts sentits la novel·la negra és un espai segur, on el crim es resol i tot queda en ordre”, recorda, “es tracta d’un gènere que promet a la gent que al final, tot acabarà bé”. D’altra banda, Nesbø creu que els autors serien “ingenus” si pensessin que cada vegada poden trobar històries noves per explicar.
“Fem variacions de trames ja existents i això no vol dir que no tingui sentit fer-les perquè sempre es farà en un context nou”, subratlla. Finalment, tot i tenir un gran personatge que gaudeix de molta popularitat entre els seus lectors: en Harry Hole, l’escriptor noruec nega que això li generi algun tipus de pressió a l’hora d’escriure. “No sento que tingui cap obligació, escric sobre allò que em fa gaudir”, afegeix.
Amb més d’una vintena de llibres publicats, entre els pròxims projectes de Nesbø hi figura una novel·la que en anglès es dirà ‘L’hora del llop’, i que està ambientada als Estats Units. Allà un detectiu haurà de resoldre l’assassinat d’una parella d’avis. També està en marxa una nova entrega de Hole, tot i que aquesta no sap exactament quan es completarà.
<strong>Un temps que costa jutjar</strong>
L’escriptor també ha parlat de diversos aspectes d’actualitat, si bé ha deixat clar que la societat es troba en un moment “difícil de jutjar”. “Crec que costa dir si el present és més perillós que el passat, però sí que em preocupa la tendència que un dels països amb un dels exèrcits més poderosos hagi elegit un president que ha ajuntat un grup de persones que no em fan sentir segur”, relata.
Pel que fa a la creixent incidència de la intel·ligència artificial, Nesbø no creu que acabi assumint el paper dels escriptors, com és el seu cas. “Potser serà un complement que ens serà útil en un futur, però no crec que em quedi sense feina els pròxims vint o trenta anys”, conclou, “però si passa, que sigui per una cosa millor”.
