ACN Barcelona – ‘Esclava de la llibertat’ (Rosa dels Vents) és el nom de la darrera novel·la de l’escriptor barceloní Ildefonso Falcones. L’autor de ‘La catedral del mar’ s’endinsa ara en una doble historia amb un nexe comú: la lluita de dues dones negres de dues èpoques, una esclava de la Cuba colonial espanyola de mitjan segle XIXI, i una jove afro-descendent que es busca la vida al Madrid dels nostres dies. Les dues protagonistes combaten, cadascuna amb les seves armes, el racisme i la injustícia que viuen. Ho fan al llarg d’un relat superposat i del qual es desprèn la voluntat de l’autor de reivindicar aquells que lluiten contra aquestes xacres, així com constatar que el pòsit racista hereu del passat colonial espanyol encara no ha marxat del tot.
Les protagonistes de la nova novel·la d’Ildefonso Flacones són dues dones, una novetat en la trajectòria literària de l’escriptor. Personatges de dos temps i de dos llocs allunyats, les seves respectives vicissituds van teixint un doble relat amb el qual l’autor barceloní descriu la batalla històrica contra l’esclavisme i la lluita actual contra el racisme a Espanya hereu –diu l’autor- del passat colonial.
D’alguna manera, Falcones posa de relleu la “immoralitat” de l’esclavisme a Cuba i les conseqüències que encara s’arrosseguen avui. “Se segueix notant l’efecte de l’esclavisme, almenys de forma oficial”, ha comentat aquest l’autor aquest dimecres. Per això al seu llibre parla d’injustícia, memòria i reparació històrica, de dignitat i drets humans: els que brillaven per la seva absència a l’època colonial i que, en un altre grau, encara avui molta gent no veu respectats com a conseqüència del seu color de pell.
Falcones ha destacat que el llibre reflecteix el que va succeir fa 100 anys però també “una situació tremendament actual de racisme, xenofòbia i discriminació”. L’autor ha dit també que no pretén donar lliçons d’història”, només que la gent es diverteixi i s’entretingui amb les peripècies d’aquestes dues dones.
<strong>De Cuba a Madrid</strong>
La novel·la arrenca amb l’arribada a Cuba d’un vaixell amb més de set-centes dones i nenes, segrestades a la seva Àfrica natal, per treballar-hi com esclaves als camps de canya de sucre. La Kaweka, protagonista de la novel·la, és una d’aquelles nenes que viurà en primera persona l’horror de l’esclavitud a la hisenda del cruel marquès de Santadoma. Ella té la força per liderar els seus companys en una arriscada lluita per la llibertat.
A l’altra banda de l’Atlàntic, i més d’un segle després, la Lita és una jove mulata, filla de la Concepción, que s’ha passat la vida servint a la casa dels marquesos de Santadoma, al barri de Salamanca, tal com van fer les seves avantpassades a la Cuba colonial. Tot i tenir estudis i ambició professional, la precarietat laboral l’empeny a recórrer als marquesos per aconseguir una oportunitat a la banca propietat del marquès. Però a mesura que se submergeix en les finances de l’empresa i en el passat d’aquesta riquíssima família, la Lita descobreix quins són els orígens de la seva fortuna i decideix emprendre una batalla legal per la dignitat i la justícia.
<strong>Una novel·la “humana i dura”</strong>
Falcones fa avançar les dues trames de forma alternada, de manera que es fan més evidents els punts de contacte entre les dues realitats que hi descriu: el racisme institucionalitzat com una herència que s’arrossega del passat colonial. L’autor s’ha mostrat avui convençut que és “una bona novel·la, molt humana i molt dura pels temes que tracta”. Uns temes, diu, que potser fins ara no s’han tractat prou, i que per més que es vulguin reflectir al llibre, “es queda curt, perquè parlem de sers humans explotats fins a la mort”.
L’escriptor va aprofitar tota una documentació prèvia que tenia sobre la qüestió colonial i de l’esclavatge, sobtat pel fet que Espanya va ser el darrer país occidental a abolir-la. D’aquesta manera, aquesta vegada el període previ a l’escriptura, que se sol allargar en el seu cas un any i mig, es va escurçar. “Quan t’han operat 27 vegades i segueixes tenint càncer, el que vols és escriure, no estar un any i mig estudiant quelcom que potser no podia acabar de desenvolupar”, s’ha sincerat sobre els seus problemes de salut.
‘Esclava de la llibertat’ es va publicar el 30 d’agost en català (traduït per Mireia Alegre i Imma Estany) i en el seu idioma original per Grijalbo.
