ACN Barcelona – La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i les diputades dels Comuns i la CUP Susana Segovia i Laura Vega han considerat aquest divendres com una “amenaça” a totes les dones víctimes de masclisme la querella presentada per JxCat contra els tres experts que van elaborar l’informe encarregat pel Parlament sobre la denúncia de l’exdiputada juntaire Cristina Casol. L’advocada, la treballadora social i el psicòleg que van elaborar l’informe, que advertia cert ambient masclista al grup parlamentari, han declarat al jutjat com a investigats per injúries. Polítics, companys i la mateixa Casol s’han concentrat davant la Ciutat de la Justícia per donar-los suport.
Junts considera que l’informe que va fer l’associació Intress, que va guanyar la licitació del Parlament, és esbiaixat, sense fonament i amb conclusions greument ofensives. En aplicació del protocol del Parlament contra l’assetjament, l’informe assenyala que no hi ha fets provats que determinin que Casol ha patit discriminació però assenyala actituds masclistes al grup de Junts. El partit creu que s’han vulnerat els seus drets sense que s’hagi pogut defensar. A més, diuen que l’informe havia de ser confidencial i hi veuen “intencionalitat política”.
Després de la investigació, Casol va ser expulsada tant del partit com del grup parlamentari però no va renunciar al seu escó i va acabar la legislatura com a diputada no adscrita.
La diputada va denunciar el seu grup parlamentari al novembre passat. Casol, número 2 per Lleida a les eleccions del 2021, va acudir a l’Oficina d’Igualtat del Parlament per denunciar un presumpte cas d'”assetjament per raó de gènere”. La cambra va activar el protocol d’igualtat, i es va obrir una investigació per part de l’associació Institut de Treball Social i Serveis Socials (Intress), que va guanyar la licitació convocada pel Parlament per dur aquests casos.
Al gener l’Oficina d’Igualtat del Parlament va arxivar la denúncia concloent que “no hi ha cap fet provat” i, per tant, no va proposar cap actuació. Immediatament JxCat va querellar-se contra l’advocada, la treballadora social i el psicòleg contractats per Intress que van elaborar l’informe. Hi ha una segona denúncia al Parlament per assetjament per qüestió de gènere. La també fins ara diputada de Junts i secretària segona de la Mesa, Aurora Madaula, va dir públicament en el marc del ple de les dones que havia patit assetjament i abús de poder per part de companys de partit. Encara no s’ha fet pública la conclusió de la investigació sobre aquest cas.
L’advocat de dues de les querellades, Eduardo Cáliz, ha dit que la querella de JxCat té una intenció “coactiva”, mentre que l’altra advocada, Sònia Ricondo, ha dit que aquest tipus de querelles és un “instrument habitual d’agressors i institucions que volen amagar les agressions, coartar la llibertat de les víctimes a denunciar lliurement i intimidar futures víctimes”.
La diputada dels Comuns i presidenta de la comissió d’Igualtat del Parlament, Susana Segovia, ha dit que la querella de JxCat és un “pas sense retorn, un creuament d’una línia vermella que vol criminalitzar, atacar i amenaçar professionals”.
Laura Vega, de la CUP, veu “intolerable” la querella i ha demanat a JxCat que retiri la querella. En aquest sentit, ha dit que els protocols antimasclistes són per a tothom i no pas un “privilegi”.
Per la seva banda, fonts de JxCat han lamentat l’ús “electoralista” d’unes “acusacions gratuïtes contra tot un partit polític”. Segons les mateixes fonts, la querella no és una qüestió de drets de les dones sinó sobre el “greu dany reputacional causat per unes afirmacions que s’han demostrat sense fonament”. A més, el partit lamenta que el Govern i la consellera Tània Verge participin “d’aquest plantejament per interessos purament electorals”. “Els drets de les dones no haurien de formar part de cap estratègia partidista”, conclou el partit.
En la concentració, d’unes 50 persones, hi havia diversos advocats i companys dels querellats i altres polítics com la vicepresidenta del Parlament Alba Vergés o el diputat dels Comuns David Cid.
