ACN Barcelona.-Fundipau ha recordat als polítics que són “responsables” de l’ordenament legal i social i del model policial i d’ordre públic que, al seu parer, hi ha al darrere d’esclats de violència com els que s’han produït després de l’empresonament del cantant de rap lleidatà Pablo Hasel. Les protestes, considera Fundipau, posen de manifest un malestar social “profund” especialment entre la població més jove, per motius com la falta de perspectives de futur, la “regressió” en els drets i llibertats o les restriccions per la pandèmia, que impedeixen “bona part de l’evasió i les relacions socials”. Es tracta d’una situació de “violència estructural” que és “molt més lesiva” que les accions de “violència directa practicada per alguns manifestants”.
En tot cas, aquesta opinió no justifica la violència d’alguns manifestants, que Fundipau rebutja de manera “radical”. L’entitat considera “preocupant” veure com “creix” el nombre de veus que “aproven, justifiquen o, almenys, accepten aquestes conductes violentes”, i subratlla que “des del punt de vista ètic” la violència és “injustificable” i “des del punt de vista estratègic” és “un gran error”. La violència, a parer de l’oenagé, “prové més de la ràbia i de les vísceres que de la racionalitat”.Sobre les actuacions policials Fundipau alerta que “semblen acreditades” algunes “males praxis” i recorda que l’ús de la força ha de ser “sempre quirúrgic”. Lamenta que aquestes males praxis “gairebé mai són reconegudes” i que, “com a molt s’escuden en una futura investigació”. Negar-les, afegeix, “fa perdre credibilitat i confiança en tot el cos”.A banda, subratlla que la policia, com qualsevol altre cos funcionarial, ha d’estar “sempre sotmesa” al poder polític democràtic, i per això considera que “mai ha de desafiar, ni amenaçar els responsables polítics, ni discutir les seves decisions o projectes”.Finalment critica l’atenció “molt sovint desproporcionada” que els mitjans de comunicació fan a la violència dels manifestants. Amb això, els mitjans “estimulen” la pràctica de la violència, “ni que sigui com a forma de guanyar presència mediàtica”.
