ACN Barcelona.-Diversos ex alts càrrecs de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i d’empreses adjudicatàries han assegurat aquest dilluns que no van veure irregular el contracte del 2008 de 3,7 milions d’euros per la consultoria sobre la conca fluvial catalana, i que anava vinculat a 38 contractes de treball valorats en 3,9 milions més. Segons han declarat en el judici a l’Audiència de Barcelona els sis acusats, només a les seves defenses, aquest tipus de contractes eren relativament habituals. La fiscalia els acusa de prevaricació, malversació de fons públics i revelació secrets, i ha mantingut la petició de sis anys de presó i el retorn dels 7,6 milions d’euros rebuts pels contractes.
Entre els sis acusats hi ha Manuel Hernández, director de l’ACA del 2007 al 2008; Joan Lluís Quer, gerent de l’ACA del 2000 al 2004 i representant de la UTE que va guanyar el contracte; Josep Bou, cap de Planificació i Usos de l’Aigua de l’ACA del 2000 al 2006, i el seu successor fins el 2008, Jordi Demòstenes Molist; el director de Planificació per l’Ús sostenible de l’Aigua del 2007 al 2008; i Antoni Munné, cap de la comissió tècnica per la implantació de la directiva marc europea de l’aigua del 2007 al 2008.El director de l’ACA del 2006 al 2011, Manuel Hernández, ha explicat que ell no va intervenir directament en l’adjudicació del contracte, sinó que només en va fer l’última firma per adjudicar-lo. Tampoc va intervenir en el disseny de la contractació ni en la presa de decisions, que depenia de l’àrea econòmica de l’ens públic, i no va conèixer les ofertes de les empreses. De fet, ha dit que, com a aparellador, no té coneixements jurídics, i tampoc va escollir els membres de la mesa de contractació.De Quer ha dit que no el coneixia perquè no van coincidir a l’ACA. També ha recordat que cap empresa va impugnar els plecs del concurs públic ni l’adjudicació final del contracte. Hernández ha explicat que el 2008 va signar uns 2.700 contractes per valor de més de 300 milions d’euros.Per la seva banda, Quer també ha assegurat que no coneixia cap dels altres cinc acusats, perquè no hi va coincidir i mai va tornar a l’ACA després de ser-ne acomiadat improcedentment. Des de la seva nova empresa, de la qual era el director general, ha explicat que presentaven unes 1.000 ofertes anuals i un 30% es feien dins d’una UTE. També ha negat cap tipus d’informació privilegiada o negociació encoberta per aconseguir el contracte.Josep Bou, cap del departament de planificació d’usos de l’aigua de l’ACA del 2000 al 2006, ha explicat que el 2008 dirigia la consultora Artenginy, però ha reconegut que havia treballat amb alguns dels acusats. Ha explicat que l’ACA va autoritzar les subcontractacions dels treballs complementaris per part de l’UTE.Gabriel Borràs, director de l’àrea de planificació per a l’ús sostenible de l’aigua a l’ACA, ha explicat que ell no portava ni directament ni indirectament la contractació, sinó que executava els contractes. Ha justificat que hi hagués contractes complementaris perquè permetien acabar els treballs sobre el pla de conca de l’aigua dins del termini establert per la Unió Europea, i ha recordat que Catalunya va ser l’única comunitat autònoma que no va ser multada per la UE per incompliment del calendari. Tot i així, ha dit que aquests treballs complementaris es van adjudicar per sota de l’import reservat als pressupostos.També ha assegurat que els serveis jurídics no van oposar-se a aquesta forma de contractació i que dels 38 contractes complementaris, la UTE del contracte principal només en va executar 6, i els altres 32 van ser concedits a 26 empreses diferents “de solvència contrastada”. Per últim, ha afegit que el pas de professionals de l’ACA a empreses del sector o al revés “ha passat sempre, passa i seguirà passant a Catalunya”.Jordi Molist, cap del departament de planificació d’usos de l’aigua ha negat que ell dissenyés el model de contractació. I Antoni Munné, cap de la comissió tècnica per implementar la directiva marc de l’aigua de la UE, ha assegurat que un cop acceptat el plec de condicions tècniques en un concurs és “quasi impossible” manipular l’adjudicació cap a una empresa determinada. A més, ha dit que habitualment la meitat de les empreses que perden un concurs presenten alguna reclamació, i en aquest cas no ho va fer cap. En tot cas, ha dit que ell no formava part de la comissió tècnica de contractació i ha negat que unes actes aportades per la fiscalia siguin les oficials.Querella del 2015El 2015 la Fiscalia Anticorrupció va presentar una querella per l’adjudicació directa de contractes per part de l’ACA a una UTE controlada per Quer, que amb el Govern de Mas va ser president de l’empresa de la Generalitat Infraestructures de Catalunya. Per això, seguint el seu “pla preconcebut”, el 2007 la direcció de l’ACA va adjudicar a la UTE DMA-Gestió un contracte de consultoria sobre la conca fluvial de Catalunya, en compliment d’una directiva marc europea, per valor de 3,75 milions d’euros. Així mateix, entre octubre i desembre del 2008, segons la fiscalia, els acusats van formalitzar 38 contractes de treballs valorats en 3,93 milions per emmascarar els beneficis obtinguts il·lícitament per la UTE administrada per Quer, alhora que van fraccionar “de forma artificiosa” el contracte principal perquè alguns treballs poguessin ser adjudicats directament a empreses vinculades al processat.Segons el ministeri públic, representants de l’ACA i de la UTE van mantenir reunions abans de l’adjudicació del contracte. A més, no es va concretar l’objecte del contracte i hi va haver “indefinicions referents a la predeterminació” del preu de les tasques objecte dels estudis”. Així¬, hi ha tasques que inicialment estaven previstes dins del pressupost base del contracte principal i posteriorment van ser contractades com a complementàries amb un pressupost addicional.La UTE guanyadora per redactar el ‘Programa de mesures i del pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya en el perí¬ode 2008-2009’ estava formada per les mercantils Auditoría e Ingenierí¬a, United Research Services España i Artenginy. La UTE va subcontractar els 38 contractes complementaris a les empreses que formaven la pròpia UTE, que tenen unes actes de recepció datades al 23 de gener del 2012, data que supera en molt el termini legalment establert en un mes des de la finalització dels treballs. A més, sis dels contractes no van ser signats pels representants de l’ACA, només per l’adjudicatari. Dels 3,9 milions dels contractes complementaris, 1,2 van ser subcontractats a empreses que formaven part de l’UTE guanyadora, que precisament eren dues empreses de Quer i de Josep Bou, exdirector de Planificació de l’ACA.Diversos extreballadors van testificar que el primer contracte, el més gros, era per fer el projecte i la planificació dels treballs posteriors, que s’anaven adjudicant “consecutivament” a mesura que avançaven les feines, es trobaven dificultats tècniques i es concretaven les tasques concretes a fer en cada cas.En la primera sessió del judici, les defenses van demanar al tribunal que anul·lés diverses proves documentals obtingudes, suposadament, de manera fraudulenta, a través de la causa del ‘3%’ d’un jutjat del Vendrell. Els magistrats ho decidiran en la sentència.La Generalitat no s’ha personat com a perjudicada tot i que va portar els fets a la fiscalia. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes també van alertar de les suposades irregularitats comptables i de contractació pública.
