ACN Barcelona.-La plataforma ‘Habitem les Drassanes’ ha reclamat una investigació pel “frau” durant dècades en la normativa urbanística dels terrenys de Drassanes, on està projectada una residència estudiantil i on els veïns reclamen fer habitatge social. Les entitats asseguren que els serveis tècnics municipals mai van publicar a cap butlletí oficial el document definitiu dels solars, després que s’acceptés l’al·legació presentada per un veí que reduïa en 1.342 metres quadrats l’edificabilitat total permesa. L’organització creu que això es va fer per permetre aquesta major construcció però alerta que tot el procediment estaria fora del marc normatiu a partir d’aquell moment.
Un veí, en representació de la Taula del Raval, va presentar el 2003 una al·legació a la Modificació Puntual del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del Raval al Sector Drassanes. Aquesta reduïa l’alçada permesa pels edificis de nova construcció, disminuint en 1.342 metres quadrats l’edificabilitat total admesa. L’acceptació d’aquesta al·legació va donar lloc a un nou text refós, que, segons les entitats, automàticament derogava l’anterior. La plataforma explica però que aquest mai es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona ni en cap altre i, per tant, no va entrar en vigor. Els tècnics de la Plataforma van descobrir aquests fets fa uns mesos quan preparaven al·legacions als informes tècnics i quan semblava que la concessió per a la construcció de la residència era imminent. El passat octubre van preguntar a l’Ajuntament de Barcelona sobre aquesta qüestió, que també van incloure com a al·legació, però asseguren que no els han respost sobre quin és el planejament autènticament vigent als solars. La portaveu de la Plataforma, Mertixell Pérez, ha explicat a l’ACN que des de llavors s’han trobat “silencia absolut”. Pérez dubta que es tracti d’un error humà ja que assegura que la normativa que el darrer document aprovat és del març del 2003, previ a l’al·legació que va reduir l’edificabilitat, però amb plànols del juliol del 2003, quan el plenari va aprovar aquesta. Per això apunta que sembla que algú “hauria ficat la mà”. Les entitats hi veuen una intencionalitat clara en la no publicació del nou text: incrementar l’edificabilitat en aquest sector. Afegeixen que els únics beneficiaris han estat els promotors privats que han participat en les diferents compravendes, mentre que el veïnat l’interès públic se n’han vist perjudicats. La Plataforma considera de “gravetat històrica” que aquesta situació s’hagi mantingut durant dues dècades i el mandat de tres partits. Afegeix que això posaria en dubte el paper dels serveis tècnics i jurídics municipals i dels mateixos polítics en el seu paper de garantir una gestió neta, transparent i pensada pel bé públic. L’organització vol que una investigació analitzi amb detall tot el procés de tramitació urbanística i permeti determinar responsabilitats.
