Edició 2322

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 03 de desembre del 2024
Edició 2322

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 03 de desembre del 2024

Els valencians tornen a sortir al carrer per exigir la dimissió de Mazón per la gestió de la dana

|

- Publicitat -

ACN València – Milers de persones han tornat a mobilitzar-se aquest dissabte a València per exigir la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, per la gestió de la gota freda de finals d’octubre. Ho han fet per tercera vegada en un mes, després de la multitudinària manifestació del 9 de novembre, que va aplegar unes 130.000 persones, segons la delegació del govern espanyol al País Valencià. Han protestat contra la resposta de l’executiu de Mazón a la dana, la manca de previsió, el retard en els avisos i la gestió de la posterior devastació que va provocar el desbordament de barrancs i rius. Els aiguats han deixat un balanç provisional de 222 morts i 25.000 milions d’euros de danys.

Al llarg del recorregut s’han vist diversos cartells contra Mazón, a qui els càntics han enviat “a Picassent”, on hi ha un centre penitenciari. En arribar al final del recorregut, s’ha recordat les víctimes mortals que les riuades han deixat a cada poble. Elx ha albergat una protesta similar aquest mateix dissabte.

Publicitat

A diferència de la manifestació de fa tres setmanes, la d’aquest dissabte sortirà de la plaça de l’Ajuntament de València però no acabarà davant del Palau de la Generalitat, sinó a la plaça de la Mare de Déu. Segons han denunciat els convocants, que són una cinquantena d’entitats, no se’ls ha permès de repetir el recorregut del 9 de novembre per evitar que hi torni a haver llançament de pintura i fang a la seu del govern valencià.

En el manifest que han llegit al final de la marxa, els organitzadors han deplorat especialment que Mazón assegurés “per no comprometre els interessos de l’empresariat” que a les 18.00 hores del 29 d’octubre –dia dels aiguats– el temporal ja hauria minvat i finalment s’enviés una alerta a la població cap a les 20.00 hores, “quan acabaven les jornades laborals i bona part del país ja estava inundat”. El comptes de protegir la població, denuncien, “la Generalitat s’ha limitat a intentar tapar la negligència davant d’aquesta crisi, que té diverses causes”, com la negació del canvi climàtic per part de l’executiu valencià, afirmen; l’especulació i la construcció “desmesurades”, i el “retard inexplicable en l’arribada de les intervencions dels cossos d’emergència a les localitats afectades”.

Creuen que hi va haver “falta d’agilitat i coordinació” entre la Generalitat i l’Estat perquè el govern autonòmic no va demanar ajuda fins dijous 31, dos dies després dels aiguats, i no es va permetre que efectius d’altres territoris –com Catalunya– se sumessin a les tasques de rescat i sanejament. “El poble valencià s’ha vist durant cinc dies abandonat a la seva sort i abocat a treballar de manera solidària i voluntària per fer tasques pròpies dels cossos d’emergència”, han criticat.

Les queixes no han estat només per a Mazón i el seu govern, sinó que també han esquitxat l’executiu espanyol, a qui han retret que no hagués “pressionat de manera contundent i immediata” la Generalitat Valenciana “davant la seva inacció”. Alhora, han deplorat que els afectats pateixin ara “una voràgine burocràtica i de cues interminables que impedeixen l’accés real als recursos”.

Per tot plegat els manifestants han exigit com ja van fer el 9 de novembre la dimissió del president valencià i l’inici d’un procediment judicial per depurar responsabilitats; que es reconverteixin els pisos turístics de la zona i els habitatges de fons voltor i de la banca en llars per als afectats que han perdut la casa; que es reforci el transport públic perquè moltes persones han perdut el vehicle propi; que es prohibeixi construir en zones inundables, que es millori la inversió en sanitat, educació, serveis socials i infraestructures d’emergències; augmentar els impostos a les rendes altes, i que totes les persones amb rendes baixes tinguin accés a prestacions públiques de reconstrucció, independentment de la seva situació administrativa.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió