ACN Barcelona – Un estudi internacional coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la participació de l’Oberta de Catalunya (UOC) i la de Barcelona (UB) conclou que els docents aposten per treballar en classes socialment diverses, tenir objectius clars, incentius col·lectius i una avaluació qualitativa de la seva feina. L’estudi analitza i compara les preferències sobre diferents dimensions laborals del professorat de primària i secundària d’entorns urbans a Xile, Noruega i Catalunya. Els resultats mostren que el valor que els enquestats donen a aquests aspectes laborals específics varia significativament segons el context.
El professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i coordinador del grup de recerca del Laboratori d’Educació Social (LES) de la UOC, Gerard Ferrer Esteban, ha apuntat que una manera d’abordar la insatisfacció i l’esgotament del professorat és no aplicar les mateixes polítiques a tot arreu, sinó ajustar-les millor a les seves preferències específiques, segons el país o el context cultural. Això, afegeix, podria ajudar a evitar la insatisfacció que es genera quan el professorat percep que les polítiques estan poc ajustades a la seva realitat.
Per exemple, en contextos com Catalunya o Noruega es dona més importància a la col·legialitat que als incentius financers individuals. En aquests casos, apunta el catedràtic de la UAB Antoni Verger, promoure una avaluació qualitativa i incentius col·lectius pot contribuir a millorar el benestar del professorat i reduir l’esgotament i la desmotivació. Per contra, en llocs com Xile, on les condicions laborals són més precàries, les polítiques de governança escolar que responen a les necessitats i expectatives materials del professorat són les que tendeixen a ser prioritzades.
Malgrat les diferències entre els tres sistemes educatius, el treball ha identificat algunes preferències comunes entre docents de diferents contextos. Aquestes, segons els investigadors, poden modelar polítiques educatives que millorin la motivació i el benestar docent.
Així, un punt comú entre el professorat dels tres sistemes és la preferència per les classes socialment diverses perquè suposen entorns d’aprenentatge més rics i inclusius. En aquest sentit, els expert aposten per les polítiques de desagregació escolar per garantir la diversitat a les ales.
En segon lloc, aposten per mètodes qualitatius d’avaluació, com l’observació a l’aula entre col·legues i el retorn constructiu, i no fer servir mètodes basats en resultats i en mètriques d’acord amb proves estandarditzades externes.
En tercer lloc, tenen en comú el rebuig de les pràctiques de gestió que fomenten la competició entre docents, les jerarquies rígides i la pressió per resultats. Aquests poden provocar una competència entre companys, mentre que els incentius col·lectius podrien fomentar un ambient de treball més motivat, cooperatiu i cohesionat.
Per últim, comparteixen la preferència per tenir objectius clars i ben comunicats ja que això fa que els docents treballin amb més seguretat i es redueix l’estrès associat a la incertesa o a la manca de direcció.
