ACN Barcelona – Els creditors de Celsa han presentat al jutjat una proposta de reestructuració per convertir 1.291 milions d’euros del deute i part del deute Jumbo de la siderúrgica en el 100% del capital de l’empresa, a més de l’extensió dels venciments de la resta de deute en cinc anys. Segons sostenen els creditors, que han presentat aquesta proposta coincidint amb el primer dia de la nova llei concursal, es garanteix la continuïtat del negoci a llarg termini i una “solució assegurada” amb capital totalment privat sense que calgui la participació de la SEPI. Per la seva banda, fonts de la companyia atribueixen la presentació de la proposta dels creditors a “un element més” de les negociacions, que, han afegit, continuen “actives i obertes”.
<em>(En aquesta actualització s’ha afegit alguns detalls més sobre els punts de discrepància entre els creditors i la direcció de la companyia i que aquesta darrera assegura que es va presentar una proposta “molt propera” a les demandes dels fons)</em>
Els creditors que representen el 90% del deute Jumbo i el 89% del deute convertible han fet aquesta proposta als jutjats de Barcelona de forma telemàtica, ja que avui és dia festiu a la capital catalana. Segons argumenten, amb aquest moviment garanteixen que Celsa torni a ser un “grup empresari viable i degudament capitalitzat” i es comprometen a injectar més liquiditat per assegurar el negoci.
Els creditors asseguren que no mourien el centre d’operacions, mantindrien l’ocupació a tot el grup i incorporarien “executius espanyols de gran prestigi i experiència internacional a un nou consell d’administració”. D’altra banda, assenyalen que han fet aquest moviment després de buscar “proactivament una solució consensuada a la situació financera de Celsa des de 2020” i després que “l’empresa no hagi fet cap intent raonable d’arribar a un acord comercialment acceptable”.
“Només els preocupa preservar els interessos financers de la família Rubiralta i el seu control sobre el negoci, en lloc dels interessos de la pròpia empresa, els seus creditors i altres grups d’interès”, critiquen.
En canvi, Celsa, en un comunicat enviat aquest dilluns al vespre, ha reivindicat els “significatius moviments” en els darrers mesos i que han suposat una “aproximació a les aspiracions dels creditors”. Concretament, una de les propostes va ser el 22 de juliol i era “molt propera” a les exigències dels fons d’inversió traslladades el 9 de juny anterior.
L’empresa exposa que la diferència entre les parts radicava en l’import del deute addicional de la reestructurada i en els seus tipus d’interès. Per una banda, Celsa oferia reconèixer un deute addicional de 450 MEUR amb un interès del 8% anual en una societat de la UE i per l’altra els fons reclamaven 550 MEUR amb un interès del 10% anual en una societat de Luxemburg.
<strong>Per a Celsa, és “un element més de la negociació”</strong>
Fonts de l’empresa, per la seva banda, han explicat a l’ACN que entenen aquest moviment dels creditors com un “element més de la negociació” entre les parts i un “element de pressió” i consideren que ho han fet aprofitant la nova llei concursal que entra en vigor aquest dilluns perquè així ho permet. Amb tot, tant la companyia com els creditors deixen clar que no s’ha presentat ni un preconcurs ni concurs.
Des de la siderúrgica s’afegeix que l’empresa “està produint i al dia del pagament dels treballadors i proveïdors” i que el focus de la direcció de Celsa es troba en les negociacions amb els fons creditors. En aquesta línia, confien en arribar a un acord i asseguren que aquesta és la voluntat per així “donar viabilitat” a l’empresa fent ús dels fons de la SEPI que es destinen a companyies estratègiques afectades per la covid.
De fet, recorden que durant la primera meitat de l’exercici hauran obtingut un Ebitda “rècord” de 438 milions d’euros i afegeixen que això “reafirma la validesa del seu model de negoci i garanteix la seva solvència futura”.
El passat 27 de juny, el Consell de Ministres va donar llum verda al rescat de 550 milions d’euros per part de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), que finalment ha quedat en punt mort davant la manca d’acord.
Aleshores, la SEPI va destacar que, a tot l’Estat, l’empresa dona feina directament a 4.500 persones i genera 33.000 llocs de treball directes, indirectes i induïts a set autonomies a banda de tenir més de 7.000 proveïdors i generar una “gran activitat logística”, ja que treballa amb més de 800 transportistes i 80 armadors.
<strong>Mobilització dels treballadors</strong>
Per la seva banda, a principis d’estiu, els treballadors es van mobilitzar massivament pel centre de Barcelona i es van concentrar davant de la seu de Deutsche Bank, ja que l’entitat alemanya és un dels principals creditors que, denunciaven, impedien arribar a un acord amb la propietat actual de Celsa.
Paral·lelament, tant el govern espanyol com el català han seguit de prop la situació de la siderúrgica per demanar, juntament amb les patronals, la continuïtat de l’activitat. “És l’hora de la indústria i no de l’economia especulativa”, va destacar aleshores el president de la Generalitat, Pere Aragonès.
