ACN Brussel·les – El Tribunal de Comptes Europeu reclama canviar el mètode per calcular les contribucions dels estats pels residus de plàstic no reciclats. Es tracta de la contribució coneguda com a “recurs propi basat en el plàstic” i que es calcula a partir d’estimacions de la quantitat de residus que generen els estats. En un informe publicat aquest dilluns, els auditors apunten que el recurs presenta “massa insuficiències” des de la seva introducció el 2021 i qüestionen la “fiabilitat” amb què els governs fan les estimacions. Segons l’auditoria, el 2023 més de 7.000 milions d’euros dels ingressos de la Unió Europea (UE) van sortir d’aquest recurs. Tanmateix, el tribunal afirma que les xifres podrien augmentar si la contribució es calcula “correctament”.
El recurs propi basat en el plàstic es va introduir l’1 de gener de 2021 com una nova font d’ingressos pel pressupost de la Unió Europea (UE) pel període 2021-2027. Es tracta d’una contribució nacional basada en la quantitat de residus d’envasos de plàstic no reciclats, que es va aprovar amb l’objectiu de reduir els residus d’envasos i estimular entre els estats membres la transició cap a una economia circular.
Concretament, des de la seva introducció, els estats han de pagar 80 cèntims per cada quilogram de residus d’envasos que no es reciclen. Atès que les dades exactes sobre envasos i residus es comuniquen a Eurostat amb dos anys de diferència, es va acordar que el càlcul de les contribucions es faria en base a previsions i que, un cop publicades les dades definitives, s’ajustaria la contribució.
Precisament, el càlcul de les contribucions nacionals és un dels principals elements que el Tribunal de Comptes Europeu ha posat en qüestió. En l’auditoria publicada aquest dilluns, el tribunal assenyala que la fórmula presenta “massa insuficiències” i demana a la Comissió Europea que la corregeixi “immediatament”.
<strong>1.100 milions d’euros sense recaptar</strong>
Segons els auditors, en el primer any d’aplicació de recurs, el 2021, 22 dels 27 estats membres havien previst un import inferior al que es va calcular amb les dades definitives. En conjunt, la quantitat total de residus d’envasos de plàstic no reciclats prevista pel 2021 era de 1.400 quilograms menys que a les quantitats notificades el 2023.
Així, el tribunal denuncia que, a conseqüència de les baixes estimacions, el 2021 es van deixar d’ingressar 1.100 milions d’euros i es va haver de compensar amb el recurs propi de la renta nacional bruta (RNB).
L’informe recull dades comparatives entre la previsió de residus reciclats que van donar els estats pel 2021 i la xifra definitiva comunicada per Eurostat dos anys després, el 2023. Entre d’altres, destaca que França va preveure 1.559 milions de quilos de residus pel 2021, mentre que la dada definitiva va escalar fins als 1.917 milions. El mateix amb Alemanya, que va preveure una quantitat de 1.696 milions de quilos de residus de plàstics el 2021, mentre que la dada definitiva del 2023 va escalar fins als 1.764 milions; o Espanya, que va preveure 775.900 milions de quilos, mentre que la xifra final va ser de més de 962.000.
Les dades recollides a l’informe assenyalen que el 2023 la recaptació del recurs propi basat en el plàstic va escalar fins als 7.200 milions d’euros, un 4% dels ingressos totals de la UE. L’Estat, el 2023, va haver de pagar 686 milions pel plàstic no reciclat, només per darrere d’Itàlia (855 milions), Alemanya (1.423) i França (1.564).
<strong>Mètodes de recopilació de dades diferents</strong>
En l’informe, el tribunal també alerta que els diferents països de la UE fan servir mètodes de recopilació de dades sobre envasos diferents i no realitzen un balanç dels resultats obtinguts.
Segons els auditors, només sis estats notificaven les dades de reciclatge en el punt d’entrada en l’operació de reciclat, que és el que exigeix la legislació europea. La resta utilitzaven dades obtingudes en el punt de sortida de la instal·lació de classificació. “Això fa que les estimacions de les quantitats reciclades siguin difícils de comparar i menys fiables, fet que afecta la informació sobre com s’assoleixen els objectius de reciclatge establerts en la directiva relativa a envasos i residus”, defensen els auditors.
Segons dades recollides en l’informe, el 2021 la Unió Europea va reciclar el 41% dels residus d’envasos de plàstic generats i notificats. Espanya va notificar més de 1.770 milions de quilos de residus, dels quals en va reciclar el 46%. Entre els estats amb un percentatge més baix de reciclatge el 2021 hi ha Malta (21%), França (23%), Dinamarca (23%), Suècia (24%). Els tres països amb els percentatges més elevats va ser Bulgària (64%), Eslovàquia (60%) i Polònia (50%).
<strong>Els estats no estaven “preparats”</strong>
El tribunal també apunta que els estats membres no estaven “preparats suficientment” per a l’aplicació de l’impost i afirma que el suport i acompanyament de la Comissió “va ser pertinent, però no oportú”.
Els auditors conclouen que la majoria dels estats membres es van endarrerir en la transposició de la directiva sobre envasos i residus d’envasos i afirmen que, a conseqüència, la correcció dels problemes de transposició “durarà anys”. “La Comissió no va fer el seguiment oportú d’aquells problemes en la transposició que afectaven el càlcul del recurs propi”.
Amb tot, els auditors demanen a la Comissió que “apliqui” l’experiència extreta de la introducció del recurs propi basat en el plàstic en futurs impostos i que, en cas que els nous recursos es basin en dades comunicades pels estats membres, que es “determinin els riscos” que puguin afectar a la qualitat de les dades.
Entre d’altres, també insten la Comissió a “identificar” les dificultats en el càlcul dels residus a cada país; demanen l’harmonització de la definició de plàstic en tots els textos relacionats amb l’impost al plàstic, així com una proposta per establir índexs de “pèrdues mitjanes”. També demanen a l’executiu mesures per “mitigar” el risc que els residus d’envasos de plàstic enviats a empreses de reciclatge de dins i fora de la UE no es reciclin posteriorment.
