ACN Barcelona.-La Secció Quarta de la Sala Contenciosa-Administrativa ha anul·lat la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) del 6 de novembre del 2019 que denegava l’adopció de mesures perquè els 1.500 policies destinats a Catalunya de manera excepcional poguessin votar a les eleccions del 10 de novembre. El Suprem ha estimat parcialment el recurs contenciós-administratiu plantejat pel sindicat JUPOL. En la seva sentència, el Suprem remarca que “davant el risc de l’ablació irreversible d’un dret fonamental” s’ha de “procurar donar prevalença a l’efectivitat de l’exercici”. Amb tot, comprèn que la JEC va actuar “guiada per un sentit prudencial”.
A principis de novembre del 2019 uns 1.500 agents de la Policia Nacional van ser enviats a Catalunya per evitar que hi hagués aldarulls durant la jornada de reflexió o el dia de les eleccions. El tribunal recorda que es va haver d’enviar “de manera urgent i imprevista” diversos agents policials a Catalunya que no van poder optar a demanar el vot per correu. Sindicats van reclamar a la junta que prengués mesures extraordinàries perquè els policies destinats poguessin votar per correu, però la JEC va determinar en una resolució que per fer-ho s’hauria de modificar el procediment del vot de la LOREG i va recordar que no era competent per fer-ho.JUPOL va presentar un recurs contra la resolució i va demanar mesures cautelaríssimes, que el tribunal va acceptar en una interlocutòria del 8 de novembre del 2019.El Suprem va ordenar a la JEC que establís un procediment de sol·licitud de vot per correu a les delegacions i subdelegacions del govern a Catalunya, que Interior adoptés les mesures necessàries i que es desplacés els treballadors de Correus que fes falta. A més, va decidir ampliar el termini d’emissió de vot per correu fins el mateix dia 10 de novembre i el d’escrutini fins el dia 13.Ara el Suprem ha decidit anul·lar la resolució de la JEC que denegava les mesures i ha estimat parcialment el recurs contenciós-administratiu del sindicat. La sala considera que no hi ha indicis de desviació de poder ni falta de motivació en la resolució de la JEC però sí que recorda que és l’òrgan que ordena i dirigeix els processos electorals. En aquest sentit, creu que hauria pogut recórrer “a una aplicació analògica”, com recorden que suggerien els informes de l’Oficina del Cens Electoral i de Correus, tal i com es va fer després que ho ordenés el tribunal. En la seva sentència el tribunal argumenta que el sindicat no va demanar al govern espanyol ni a la JEC que es dictés una norma especial per permetre que votessin, sinó que simplement volien “una decisió executiva respecte a un cas puntual perquè els afectats poguessin exercir el dret a vot”.La Sala apunta que la situació es podia resoldre per via executiva sense haver de fer cap norma pel seu “caràcter imprevist, excepcional, puntual, d’abast limitat i conjuntural” que afectava “un número elevat d’electors que estarien impedits per exercir el seu dret a vot per estar complint ordres”.
