ACN Barcelona – El procés participatiu per a l’avantprojecte de llei contra el racisme ha servit per reportar “tota mena de vivències de racisme quotidià” que fan “evident” la “necessitat de fer front” a un racisme “sistèmic i estructural”. Així ho ha constatat el Departament d’Igualtat i Feminismes després d’un procés que ha durat nou mesos i mig i durant el qual s’han rebut 400 aportacions de persones i entitats. D’una banda, afirma el Departament, cal “deixar de banda la negació del fenomen per part de les institucions” i de l’altra, “apostar per l’educació i la garantia de drets com ara l’accés a l’habitatge o al mercat laboral”. El Departament ha presentat els resultats durant l’acte institucional ‘Passats colonials, futurs antiracistes’.
A la jornada, celebrada al Museu d’Història de Catalunya, s’ha pogut debatre sobre la persistència del racisme, els seus vincles amb el colonialisme i les estratègies per poder fer-hi front. La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha tancat l’acte.
Segons explica el Departament, les aportacions rebudes aborden “preocupacions clau” per a la redacció de la llei catalana contra el racisme com ara la manca de reconeixement de les persones racialitzades, “que tenen vetats determinats àmbits dels espais públics”.
La llei, insisteix el Departament, “ha de permetre visibilitzar i reconèixer els processos històrics colonials i discriminatoris” que “han contribuït a generar un sistema racista basat en privilegis i opressions, en funció de variables com l’origen, la cultura o el color de pell”.
La iniciativa legislativa també incorpora un enfocament interseccional de les violències i discriminacions que pateixen les persones migrades i/o racialitzades. Tindrà en compte la resta de variables que travessen aquestes persones, com el gènere, l’edat o ser una persona LGBTI+, i les situacions que aquests encreuaments generen.
