ACN Barcelona.-L’artista resident al Teatre Lliure Marta Galán ha impulsat una recerca històrica i documental sobre la migració. La projecte posa en relació els relats de vida de persones que van arribar a Barcelona els anys 50 i 60 provinents d’Andalusia, Galícia o Extremadura, amb els discursos antiimmigració del moment, i s’aproxima també a joves que han migrat sols des de diferents països de l’Àfrica. Galán ha gestat un projecte artístic en tres fases, la segona de les quals en format d’espectacle que arribarà a partir de l’1 d’abril a l’escenari de l’Espai Lliure. ‘Forasters vindran…’ és una proposta d’arqueologia quotidiana que parteix de l’experiència de Susanna Barranco, neta de barraquistes de la primera onada migratòria.
El projecte de Marta Galán consta d’una primera fase de recerca comunitària i documental amb un grup de nou persones protagonistes de la migració interna dels anys 50 i 60 a Barcelona i un grup de joves de la migració global i recupera nombrosos documents institucionals amb posicions anti-immigració; una segona fase de residència artística al Teatre Lliure, on aquest material ha pres forma escènica amb els actors Susanna Barranco, Núria Lloansi i Juan Navarro a partir de relats de vida sobre resistència, autoorganització, revolta, lluita veïnal i autoconstrucció de cases, vides i futurs; i una tercera fase prevista per al juliol de 2021, quan es reprendrà la relació amb el grup de joves per generar una obra escènica comunitària. Els testimonis són un grup de persones que actualment viuen a diferents barris de la zona nord de Barcelona. “A partir de la metodologia de l’arqueologia del quotidià hem fet una recerca documental per poder arribar als testimonis de vida que aquestes persones ens han ofert. Són memòria viva de fets que la memòria de la ciutat ha escamotejat”, ha explicat Galán Sala.La recerca documental també els ha dut al Centro de Classificació d’Indigents de Montjuïc, un espai d’internament i deportació de les persones que arribaven a Barcelona i no acreditaven tenir feina o residència, un espai de repressió franquista que ha desaparegut del mapa de la ciutat, però que persisteix en la memòria dels testimonis amb qui han parlat.Si bé els testimonis de la migració seran presents a l’espectacle a través del treball audiovisual, a l’escenari prendran cos en el relat autobiogràfic ficcionat de l’actriu Susanna Barranco, néta de barraquistes. “Si algú podia legitimar els discursos que estem posant a escena, corporitzar-los amb la veu, el cos i ànima, era jo, perquè els meus avis van venir als anys 40, després de la Guerra Civil”, ha explicat.L’acompanyaran a escena els intèrprets Núria Lloansi i Juan Navarro, que guiaran Barranco en un viatge cap als orígens per fer una reivindicació de classes. “Parlem de la dificultat de participació de la classe obrera en la cultura que es produeix a la ciutat, d’exclusions que es perpetuen, de la capacitat de resistència, lluita, autoorganització de les classes subalternes, de la seva fúria constructiva i de la seva capacitat resilient, de fets de la història d’aquesta ciutat que no han estat prou explicats”, ha apuntat Galán Sala.L’espectacle exposa els discursos antiimmigració que es generaven a través de la premsa i de les institucions, la criminalització de la població que arribava i l’activació de mesures repressives que obre les portes a preguntar-nos si ha canviat alguna cosa 70 anys després i a reflexionar sobre la capacitat d’acollida de la societat actual. ‘Forasters vindran…’, que es podrà veure de l’1 al 25 d’abril a l’Espai Lliure de Montjuïc, comptarà amb dos col·loquis postfunció. El 23 d’abril amb Andrés Antebi i Pablo G. Morandi, membres de l’Observatori de la Vida Quotidiana; i el 24 d’abril amb Sílvia García Márquez, educadora social vinculada a la UOC que ha fet un acompanyament en les metodologies comunitàries del projecte.
