ACN Barcelona – El Govern de Salvador Illa ha tornat a aprovar el projecte de llei per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya. És el mateix text que va acordar l’executiu de Pere Aragonès el maig passat i que no va arribar a tramitar-se perquè va acabar la legislatura. El nou marc jurídic permetrà avançar en l’eliminació del fibrociment d’edificis i instal·lacions i dotarà les administracions d’una regulació comuna. Contempla sancions de fins a 100.000 euros per a propietaris que incompleixin les ordres de retirada; crear un certificat de presència de fibrociment per a les transaccions de compra, venda o lloguer; o un pla d’infraestructures que concreti quines caldrà impulsar per eliminar els 2 o 3 milions de tones d’amiant que encara queden a Catalunya.
Tot i que el 2022 es va prohibir l’ús, producció i comercialització de l’amiant a l’Estat en qualsevol format, els materials que ja estaven instal·lats o en servei van poder-se mantenir fins el final de la seva vida útil. En els darrers anys s’han dut a terme diverses actuacions sectorials per erradicar-lo, com ara subvencions per a la retirada d’aquest material de les cobertes dels edificis o de les escoles, i de molt concretes, com la darrera per desmantellar les cobertes de fibrociment malmeses per la intensa pedregada que va caure el 2 d’agost a Sant Pere de Torelló i Vidrà (Osona). Amb tot, mai s’ha abordat aquesta problemàtica de manera transversal.
Segons l’executiu, la nova llei és “pionera a l’Estat i a Europa” i permetrà disposar de “molta més informació” per poder regular de forma més precisa tot el que envolta el procés de retirada d’aquest residu. A més, promourà la coordinació i la cooperació entre totes les administracions públiques per accelerar al màxim aquest procés. Al mateix temps informarà i sensibilitzarà la ciutadania i les persones treballadores sobre els efectes nocius d’aquest material i la necessitat de fer-ne una gestió adequada.
L’aprovació de la llei formava part del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant 2023-2032, que va prosperar l’any 2023. La previsió és que el pla mantingui la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya com a òrgan participatiu que ha de reunir totes les institucions i agents afectats i facilitar-ne la coordinació i cooperació. A més, es donaran funcions executives i instrumentals a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) perquè pugui participar en la pressa de decisions a emprendre.
<strong>Sancions i certificat de presència d’amiant</strong>
Una de les novetats de la normativa és que contempla sancions de fins a 100.000 euros per aquells particulars que cometin infraccions molt greus, com ara incomplir amb les ordre de retirada d’amiant en immobles de titularitat pròpia. També hi ha d’altres tipologies de multa, per exemple en el cas de persones que manipulin aquest material sense complir amb els requisits de seguretat adients.
Una altra mesura que s’inclou en el redactat de la llei consisteix en crear un certificat de presència d’amiant en les transaccions de compra, venda o lloguer. Així, el Govern ha explicat que un aparellador o arquitecte redactarà un document que informarà sobre la presència d’aquest material i l’estat en què es troba.
<strong>Protecció de la salut</strong>
En l’àmbit de la salut, un dels punts que la normativa vol millorar és la protecció de les persones que, tot i no dedicar-se professionalment a la retirada d’amiant, acaben manipulant aquests substàncies o estant-hi en contacte. En aquest camp, s’hi inclouen empleats de manteniment o neteja, per exemple.
A banda, el text contempla disposicions relatives a l’organització del sistema sanitari, les polítiques públiques en matèria de vigilància de la salut, la formació dels professionals sanitaris i la dotació de recursos personals i tecnològics del sistema sanitari que assegurin una adequada atenció a totes les persones que pateixen problemes de salut derivats de l’exposició a fibrociment.
<strong>Nou pla d’infraestructures</strong>
Actualment Catalunya només disposa d’un dipòsit controlat on s’hi aboca l’amiant que retiren les empreses professionals. Es tracta del Dipòsit Controlat de Castellolí (Anoia) que té una capacitat de 300.000 tones. Cada any aquesta instal·lació rep 20.000 tones d’amiant, per la qual cosa, per a poder retirar tot el fibrociment que encara queda a Catalunya, i que es calcula que ascendeix a una xifra d’entre 2 i 3 milions de tones, haurien de passar 100 anys.
En aquesta línia, l’executiu ha recordat que la majoria de l’amiant es van instal·lar entre els anys 60 i a finals dels anys 80. Per tant, es considera que gran part d’aquests materials ja han assolit el final de la seva vida útil o bé hi estan arribant i s’hauran de retirar aviat.
Així, la nova llei vol agilitar tot aquest procés i per fer-ho obre la porta a redactar un pla d’infraestructures especial per a l’amiant. Aquest document plantejarà quants dipòsits controlats seran necessaris per poder acollir i eliminar tot el fibrociment o plantejarà una possible ampliació de l’actual.
Al mateix temps, contempla que algunes de les 450 deixalleries d’arreu del territori puguin acollir mòduls de desamiantat, uns espais on podrien manipular-se petites quantitats d’aquest material de forma correcta, sense riscos i complint amb el protocol de recepció.
Pel que fa a la dotació econòmica, de cara al 2025 la normativa preveu una partida de 10 milions d’euros per a subvencions relacionades amb la retirada de fibrociment. A més, contempla 300.000 euros més per finançar un programa temporal de contractació de personal per a dur a terme aquestes feines.
<strong>Censos locals d’amiant</strong>
En una altre ordre de coses, el projecte de llei preveu la col·laboració entre la Generalitat i la resta d’administracions públiques catalanes, especialment els ajuntaments. En aquest sentit, el Govern ha afirmat que està incorporant les recomanacions que la Síndica de Greuges va fer el mes de juliol passat a través d’un informe sobre l’amiant. El text feia referència a la normativa estatal que obligava els ajuntaments a fer un cens de la presència d’aquest material als seus termes municipals abans de l’abril de 2023.
El document de la Síndica alertava que només 259 municipis catalans, un 27%, havia elaborat el cens i que, d’aquests, només un 3% havia fixat un calendari de retirada. L’executiu català ha apuntat que del total de municipis que li han fet arribar aquest cens, només n’hi ha sis que hagin fet una feina detallada i completa, incloent equipaments públics i privats. Es tracta de Badia del Vallès, Flix, Masquefa, la Pobla de Segur, Ripoll i Sant Llorenç de la Muga.
Amb tot, ha recordat que el requeriment estatal no especificava la forma que havia de tenir aquest document, de manera que cada poble o ciutat ha fet el que ha cregut convenient. Alhora, ha reconegut, que tal i com recollia l’informe de la Síndica, la majoria de municipis no disposen de prou recursos materials i humans.
Per tot plegat, el Govern ha ofert sessions formatives als ajuntaments, els ha fet arribar un recull de preguntes freqüents, una plantilla de recollida de dades, o d’altres documents d’utilitat, com per exemple un mapa que ha elaborat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i que recull i localitza totes les cobertes de fibrociment que hi ha arreu del territori. Aquest treball ha conclòs que a tota Catalunya encara en queden unes 800.000 cobertes d’amiant.
<strong>500 edificis públics amb amiant</strong>
Aquest mapa de cobertes forma part d’un projecte que la Generalitat està impulsant per crear un cens de l’amiant a Catalunya. En aquesta línia, també s’està revisant la presència de fibrociment a 6.500 edificis i equipament públics. Fins ara l’executiu n’ha avaluat el 83% i ha conclòs que el 90% d’aquests estan lliures d’amiant. Així, ha determinat que hi ha uns 500 edificis que encara contenen aquest material, ja sigui a cobertes, canonades o d’altres elements.
L’executiu ha recordat que en els darrers anys s’ha fet molta feina, sobretot en instal·lacions educatives o sanitàries. A més, ha concretat que una de les properes intervencions tindrà lloc a catorze parcs de Bombers de Catalunya on també s’hi ha detectat presència de fibrociment. Tot plegat tenint en compte que la Unió Europea recomana la retirada de l’amiant de tots els edificis públics el 2028, i del conjunt d’immobles de pobles i ciutats el 2032.
La previsió és que la tramitació del projecte de llei per a l’erradicació de l’amiant s’allargui uns 10 mesos, en què podran presentar-se les al·legacions pertinents, i que el text pugui tirar endavant al llarg de 2025.
