ACN Madrid – El govern espanyol no descarta vincular el futur de l’impost a la banca amb objectius com el finançament a les petites i mitjanes empreses. Segons ha argumentat aquest dilluns el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, el gravamen creat el 2022 ha sigut un “èxit” que ha permès finançar de manera “justa” l’escut social sense perjudicar la solvència i els resultats del sector financer, de manera que no es descarta consolidar-lo. Preguntat en un esmorzar informatiu per si es contempla vincular aquesta figura amb elements com la concessió de crèdits, Cuerpo ha dit que cal trobar un “punt d’equilibri” si l’impost passi a ser “permanent”. Així mateix, ha apostat per “ajustar i adaptar” el tribut mirant també elements com els tipus d’interès.
“Estem fent una valoració de les necessitats i de l’ajust potencial, si és que es fa permanent aquest gravamen, per fer que puguem aprofitar al màxim el seu potencial, sempre amb un enfocament d’equilibri”, ha ressaltat. D’altra banda, ha recordat que caldrà acordar aquesta mesura al Congrés amb els socis del govern.
Aquest divendres, el Fons Monetari Internacional (FMI) va referir-se en un comunicat a aquestes mesures que, a països com Espanya, pretenen gravar els beneficis extraordinaris d’entitats bancàries i empreses del sector energètic. Sobre això, l’organisme va apuntar que la definició de “guanys extraordinaris” hauria de quedar ben definida per minimitzar “efectes que podrien provocar distorsions” al mercat.
<strong>Oposició de la banca</strong>
La defensa de Cuerpo de l’impost arriba després que aquest divendres l’Associació Espanyola de Banca (AEB) rebutgés fer “permanent” el gravamen temporal a la banca. Segons va destacar la presidenta de l’agrupació d’entitats financeres, Alejandra Kindelán, aquesta possibilitat no és adequada en un moment marcat pels riscos geopolítics, un entorn macroeconòmic de creixement moderat i una expectativa de baixades dels tipus d’interès.
“Seríem l’únic país de l’eurozona, d’Europa, amb un impost permanent a la banca, i això seria un clar desavantatge competitiu”, va alertar. Tot i això, l’AEB va admetre que el sector està tocant avui els seus “màxims de rendibilitat” amb uns resultats abans d’impostos l’any passat de 100.000 milions d’euros.
<strong>Acord PSOE-Sumar per allargar-lo</strong>
L’impost a la banca, creat el 2022 per fer front als efectes de la guerra d’Ucraïna i prorrogat l’any passat, hauria de ser modificat per convertir-se en permanent. Així consta, de fet, a l’acord d’investidura firmat pel PSOE i Sumar a l’octubre. En aquest àmbit, ambdues formacions van pactar revisar els gravàmens sobre la banca i les grans empreses energètiques “amb l’objectiu de readaptar-los i mantenir-los un cop que expiri el seu període d’aplicació actual” perquè “continuïn contribuint a la justícia social i al sosteniment de l’estat del benestar”.
