El Govern aprova el Pacte Nacional de Salut Mental i n’impulsa el desplegament

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – El Govern ha aprovat aquest dimarts el Pacte Nacional de Salut Mental (PNSM) i la creació del programa per al seu desenvolupament. D’aquesta manera, el Govern de Salvador Illa agafa el testimoni de l’anterior govern i dona continuïtat a un projecte que va començar ara fa tres anys i en el qual s’han implicat més d’un centenar d’organismes i institucions. El Govern destinarà 20 milions d’euros addicionals l’any vinent a promoure i implementar polítiques dirigides a millorar la prevenció, atenció i integració de les persones afectades amb un problema de salut mental i emocional.

A Catalunya, 1,2 milions de persones té un trastorn mental. D’aquests, el 24% de més de 15 anys declara tenir malestar emocional, mentre que un 7,4% de la població de 4 a 14 anys reconeix patir un problema relacionat amb la salut mental. Segons l’Organització Mundial de la Salut, una de cada quatre persones al món patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Unes dades que suposen un crit d’atenció a tota la comunitat per mirar de revertir-les.

Publicitat

<strong>Un abordatge integral de la salut mental </strong>

El Programa i la Taula del Pacte Nacional de Salut Mental, constituïda el 14 de juny de 2022 i formada per una àmplia representació del sector de la salut mental i l’administració, han estat els òrgans encarregats de l’elaboració del PNSM. Durant tres anys, s’han encarregat d’analitzar la situació de la salut mental a Catalunya i de teixir una nova estratègia.  

El nou model que proposa el PNSM és un model basat en la prevenció, atenció i recuperació biopsicosocial que té en compte els diversos factors (biològics, psicològics i socials) que influeixen en el benestar d’una persona, garantint en tot moment els drets de les persones. Proposa deixar de tractar les persones afectades amb un problema de salut mental com a pacients per convertir-les en part activa de tot el procés i fer possible una veritable integració a la societat. Tots aquests canvis aniran acompanyats d’una millora de la coordinació entre tots els agents implicats, des de les administracions fins a les entitats especialitzades i les associacions de familiars.

El document de consens que es va validar durant la trobada de la Taula del Pacte de Salut Mental el passat 5 de juliol de 2024 compta amb sis línies estratègiques, 25 objectius estratègics i 89 objectius operatius.

Les sis línies estratègiques són la participació i empoderament de la persona que pateix un problema de salut mental; la protecció i promoció del benestar emocional en totes les edats de la vida i transicions de la persona, amb la contribució del sector de la salut mental a la gestió i l’abordatge de l’impacte dels determinants estructurals i socials que afecten la salut mental i el benestar emocional; la prestació d’uns serveis de salut mental equitatius, accessibles i de qualitat; uns serveis integrals, integrats, multisectorials i adaptables en entorns comunitaris i amb una oferta o cartera de serveis que doni resposta a les necessitats de forma efectiva i eficient; un lideratge i governança eficaços en l’àmbit de la salut mental, amb finançament; i l’enfortiment dels sistemes d’informació, les dades científiques, la innovació i la recerca sobre la salut mental, amb orientació al futur.

<strong>Un pacte alineat amb les estratègies internacionals </strong>

El Pacte Nacional de Salut Mental compta amb el vistiplau de l’Organització Mundial de la Salut, amb qui el Govern de la Generalitat va signar un conveni de col·laboració per implementar la iniciativa Quality Rights a Catalunya, que té per objectiu la millora de la qualitat de l’atenció en els serveis de salut mental i la promoció dels drets humans de les persones amb condicions de salut mental i discapacitat psicosocial, cognitiva o intel·lectual.

<strong>Nous projectes amb resultats positius </strong>

Des del 2022 s’han impulsat diverses iniciatives que contribueixen al canvi de perspectiva a l’hora d’atendre els problemes de salut mental, com, per exemple, la creació de Punts Blaus en totes les universitats per detectar i atendre casos de malestar emocional, acompanyar i assessorar les persones afectades; el programa temporal per a l’impuls de la presència de les arts i la cultura com a eina de salut mental de les persones, coordinat pel Departament de Cultura, o la línia d’ajuts Ocell de Foc que impulsa el Departament de Treball per projectes que tinguin per objectiu l’atenció a joves entre 16 i 30 anys, especialment aquells amb problemàtica de salut mental, i el seu acompanyament cap a l’autonomia personal i la construcció d’una vida independent.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió