ACN Madrid – El Banc d’Espanya ha millorat mig punt les previsions de creixement respecte les darreres estimacions del mes de juny i pronostica que l’augment del PIB se situarà en el 2,8% aquest any, mentre que el 2025 es moderaria fins al 2,2% i el 2026 en l’1,9%, és a dir, tres dècimes més i dues dècimes més que els anteriors càlculs, respectivament. El creixement de l’economia espanyola se situaria tres dècimes per sobre la dada observada per al 2023, del 2,5%. El Banc d’Espanya ha explicat en el seu butlletí de projeccions macroeconòmiques que aquesta millora es deu a “l’efecte arrossegament” de la incorporació de les darreres dades del PIB aportades per l’INE a finals de juliol que apunten a un major dinamisme de l’activitat en el segon trimestre.
Concretament, aquest nou escenari aportaria quatre dècimes al creixement per aquest any mentre que la dècima restant seria conseqüència d’un millor comportament de les exportacions a la segona meitat d’any respecte les previsions del juny.
De cara al 2025 i el 2026, la millora de les previsions s’atribueixen a uns tipus d’interès més reduïts que els anticipats al juny i per tant representaran unes millors condicions financeres i una aportació de la demanda externa neta per sobre la prevista anteriorment.
Segons el Banc d’Espanya però, de cara al 2025 i 2026 la desacceleració, comparat amb el 2024, seria conseqüència d’una menor contribució del sector exterior al creixement del PIB, resultat d’una desacceleració de les exportacions de serveis turístics respecte a les elevades taxes observades actualment. Per contra, influirien positivament en el creixement de l’economia la “relaxació gradual” de les condicions de finançament, la reactivació progressiva de l’economia europea i global, el creixement de la població, unes majores rendes reals per la menor inflació i el desplegament dels fons Next Generation EU.
<strong>Evolució del mercat laboral</strong>
Pel que fa el mercat laboral, es preveu un augment de la creació d’ocupació de l’1,8% el 2024 davant l’1,9% registrat el 2023, mentre que pronostica un increment de l’1,7% el 2025 i un 1,1% el 2026. “Aquestes avanços, menors que els projectats per a l’activitat, afavoriran l’increment de la productivitat”, assenyala l’informe del Banc d’Espanya, que recorda que en els darrers trimestre els dinamisme ha estat “relativament modest”.
La taxa d’atur es continuarà reduint gradualment en els pròxims anys. Així, per aquest any el Banc d’Espanya continua estimant que es tancarà amb un 11,5%, mentre que ara per al 2025 calcula que serà de l’11%, tres dècimes menys que el percentatge estimat al juny; i per al 2026 del 10,7%, mig punt menys que les projeccions de fa tres mesos.
<strong>L’IPC baixarà progressivament fins a l’1,8% el 2026</strong>
El Banc d’Espanya constata que la inflació ha caigut “de manera apreciable” en els darrers mesos i recorda que la darrera dada d’agost situava la taxa anual en el 2,4%, és a dir, 1,4 punts percentuals per sota el nivell del maig per la desacceleració dels preus de l’energia i dels aliments.
Les diferències amb les projeccions del juny són menors, en aquest cas, però recullen les “sorpreses” observades en la rebaixa dels preus de l’energia i l’alimentació, principalment, juntament amb l’extensió de la reducció de l’IVA als aliments essencials i de la incorporació de l’oli d’oliva en aquest grup.
Pel que fa les estimacions del Banc d’Espanya per aquest any i els següents, l’organisme presidit per l’exministre José Luis Escrivá calcula que a finals d’aquest any i principis del que ve es mantindrà en el mateix nivell -o lleugerament per sobre- però que es reduirà del 3,4% del 2023 fins al 2,9% el 2024 (0,1 punts percentuals menys que les anteriors previsions), al 2,1% el 2025 (+0,1 pp) i es mantindria en l’1,8% el 2026. D’altra banda, la inflació subjacent seguirà moderant-se al llarg d’aquest any i de mitjana se situarà al voltant del 2% entre 2025 i 2026.
Amb tot, el Banc d’Espanya recorda que les seves projeccions estan subjectes a nombroses incerteses, que van des de l’àmbit geopolític com per exemple e conflicte entre Rússia i Ucraïna, entre Israel o Palestina o els darrers resultats electorals a França i Alemanya i els de les eleccions als EUA al novembre, fins al comportament dels mercats financers internacionals davant el risc que es produeixin “correccions brusques” en els actius financers.
En l’àmbit estatal, idèntica com una incertesa l’evolució del consum de les llars i de la inversió empresarial així com la reducció progressiva de la contribució de la demanda exterior neta al creixement, a més de les noves regles fiscals europees.
Segons el Banc d’Espanya, per complir-les caldria un ajustament de mig punt del PIB a l’any, un escenari que l’organisme regulador no ha previst en les actuals projeccions per la manca de concreció sobre els ingressos i despeses. “L’eventual implementació d’un programa d’ajustament estructural a mig termini d’aquesta magnitud comportaria, previsiblement, un menor grau de dinamisme de l’activitat”, adverteix el Banc d’Espanya.
