ACN Barcelona – Amb més de 25 anys de carrera musical, el cantant, guitarrista, compositor i productor, Eduard Iniesta, torna amb un nou disc de pop en català ‘La comunitat’, el tretzè treball d’estudi de la seva trajectòria. En declaracions a l’ACN, Iniesta explica que en aquest disc canta a les persones que “s’esforcen a fer d’això una comunitat més humana”. Afegeix que li canta “a l’amabilitat, al fet de mirar els ulls de la gent, de posar color al gris i esperança on hi ha dolor, i sobretot, a l’amor com únic antídot contra la incomunicació, la solitud i la por”. ‘La comunitat’ està disponible digitalment des d’aquest divendres i el cantant el presentarà el 15 de maig a la Sala Luz de Gas.
Els protagonistes d’aquestes onze noves cançons són els residents d’un bloc d’habitatges, cançons que exploren i descriuen sentiments i parlen de desig, tedi, solitud, incomprensió, incomunicació i, especialment de l’amor.
Iniesta creu que “la incomunicació global és un fet. No hem pogut assumir encara els grans avenços tecnològics que ens esclavitzen i les conseqüències són terribles: frustració, depressió, incomprensió, enveja i incomunicació”. El músic assenyala que a vegades és necessari aturar-se “un moment i fer una fotografia del món actual” que ell ha simbolitzat “en un edifici qualsevol on als seus pisos, hi passen escenes reals tan terribles com meravelloses”. Tot i això, deixa ben clar que no ve a oferir solucions, sinó explicar el que viu.
Defensa que ‘La comunitat’ és “un disc amb molta profunditat i amb moltes lectures” i per això ha apostat per un àlbum breu “que interpel·li a qui l’escolta”. Posa com un exemple que una de les cançons està dedicada a un veí del carrer que dorm entre cartrons al costat del portal i que forma part de la Comunitat malgrat la gent passa pel seu costat i ningú el veu.
Coescrites amb el seu germà Xavier Iniesta, musicades, arranjades i produïdes pel mateix Eduard Iniesta i pel guanyador del Grammy Llatí 2021, Roger Rodés, i masteritzades pel cantant i guitarrista de Gossos Juanjo Muñoz a CatMastering.
Iniesta destaca que el disc “representa maduresa, profunditat i la consolidació de la sonoritat síntesi que ja anava anunciant”. També representa, afegeix, “deixar de banda la necessitat de posar per davant la tècnica instrumental per posar la veu en primer pla i per primer cop, assumir el meu paper clar de cantant guitarrista”.
El compositor ha seguit musicalment en una “línia continuista” amb “els típics elements del pop com la bateria, el baix, el piano i les guitarres elèctriques amb l’afegit dels instruments” que el singularitzen com laghoutos, bouzoukis o tzouras.
La preproducció l’ha fet al seu estudi on també hi ha gravat les guitarres que en “un 80 % s’han quedat definitives”, per passar després als estudis Medussa on ha gravat ell mateix la resta d’instruments (baix, piano, teclats, guitarres i veus) a excepció de la bateria i percussions de Toni Pagès i alguna aportació més aïllada de les trompes del Pep Reche i els violins de Marta Cardona.
Les imatges que acompanyen l’àlbum són obra del cineasta Juan Millares, distingit amb diversos premis, nominat al Goya i ex professor titular en la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid.
Blaumut lamentava recentment, també en una entrevista amb l’ACN, el consum desenfrenat de cultura, on un disc ja es vell en dos dies. Iniesta hi està totalment d’acord. “Saps que es pengen 100.000 cançons diàries a Spotify? Així és impossible que la nostra música vagi penetrant si no jugues al joc del ‘mainstream’ i no és el meu cas”. Recorda que quan el seu germà Xavier, coautor del disc, van decidir escriure ‘La comunitat’ ho van fer amb “la idea de donar-li una llarga durada amb temàtiques i escenes de la vida reals que, per tant, no caduquen”.
