ACN Barcelona – Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, reclama que s’augmenti fins a un 30% el finançament els mòduls i tarifes de la cartera de serveis socials. L’associació veu “vergonyós” el 5% que recull la proposta de pressupostos pactada pel Govern amb el PSC i recorda la necessitat “urgent” d’incrementar el finançament dels serveis que presten, almenys en un 30%. Un augment, diuen, “del tot necessari per dignificar els serveis, mantenir la qualitat de vida de les persones ateses, establir unes condicions laborals dignes per als professionals i assegurar la viabilitat de les entitats”.
“Exigim que es rectifiqui, i que el finançament digne d’aquests serveis sigui una prioritat en els pressupostos d’enguany”, assegura Víctor Galmés, director de Dincat.
Des de Dincat recorden que fa temps que les entitats del sector denuncien l’infrafinançament que pateixen, d’una banda, a conseqüència de més d’una dècada de retallades i congelacions dels mòduls i, d’altra banda, de l’augment acumulat dels costos i a l’increment significatiu del cost de la vida. De fet, apunten que la diferència entre el cost real dels serveis i el preu pagat en concepte de mòdul o tarifa és cada cop més elevada, fet que “escanya” les entitats i impossibilita dignificar les condicions laborals dels treballadors.
I és que una de les lluites per les quals Dincat fa anys que exigeix al Govern de la Generalitat augmentar els mòduls i tarifes és la necessitat d’oferir unes condicions laborals “dignes”. Avui dia, diuen, la diferència salarial entre els professionals d’un servei en àmbits com la Salut o l’Educació i els que treballen en l’àmbit de serveis socials d’atenció a les persones amb discapacitat és, en molts casos, de més del 30% per fer les mateixes tasques. “Una bretxa salarial injustificable que provoca fuga de talent i inestabilitat a les plantilles i que, malauradament, afecta el servei a les persones, i que, sense un finançament adequat, les entitats no poden revertir”, lamenten.
A més, afegeixen que cal considerar que els serveis i suports a les persones amb discapacitat intel·lectual són al llarg de tota la vida i és “importantíssim” tenir la màxima estabilitat en les plantilles per garantir la continuïtat i proximitat en l’atenció que es mereixen. “Aquest aspecte s’està perdent i arribant a un punt de no retorn”, alerten.
