ACN Barcelona – Els fets delictius registrats a Ciutat Vella entre el gener i l’agost d’enguany han baixat un 21,8% en comparació amb el 2019, fins als 28.222 fets. La resolució d’aquest fets ha pujat un 7,7% i les detencions un 1%, situant-se en 5.244 arrestats. Entre d’altres, els furts s’han reduït un 32,3% i els robatoris violents a la via pública un 5,9%. D’altra banda, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han desmantellat des de principis d’any 56 punts de venda de drogues al districte i han detingut 59 persones vinculades amb el tràfic de drogues. Actualment, treballen sobre una desena de domicilis en què se sospita que s’estan desenvolupant activitats similars.
t xml:space=”preserve”>TÍTOL: Desmantellats 56 punts de venda de droga a Ciutat Vella i una reducció del 21,8% dels fets delictius fins a l’agost
SUBTÍTOL: Els furts s’han reduït un 32,3% i els robatoris violents a la via pública gairebé un 6%, en comparació amb el 2019
ENTRADETA: Els fets delictius registrats a Ciutat Vella entre el gener i l’agost d’enguany han baixat un 21,8% en comparació amb el 2019, fins als 28.222 fets. La resolució d’aquest fets ha pujat un 7,7% i les detencions un 1%, situant-se en 5.244 arrestats. Entre d’altres, els furts s’han reduït un 32,3% i els robatoris violents a la via pública un 5,9%. D’altra banda, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han desmantellat des de principis d’any 56 punts de venda de drogues al districte i han detingut 59 persones vinculades amb el tràfic de drogues. Actualment, treballen sobre una desena de domicilis en què se sospita que s’estan desenvolupant activitats similars.
COS: En aquests casos, les investigacions estan judicialitzades i en les properes setmanes es duran a terme les intervencions policials per al seu desmantellament.
Els Mossos expliquen que la pressió policial a l’entorn d’aquests immobles, alguns dels quals estan ocupats il·legalment, ha suposat que el consum de droga es visualitzi a la via pública.
El fenomen dels narcopisos es va donar amb molta força el 2017 i el 2018 i les investigacions policials que es van fer per desmantellar-los, va traslladar el consum de l’interior al carrer, principalment pel que fa l’heroïna. Els Mossos afirmen que actualment el fenomen dels narcopisos al Raval és “residual”.
El darrer dispositiu rellevant va ser el cas Coliseu, al 2020, amb 40 intervencions simultànies -35 pisos i cinc locals-. Aquest es va centrar en la desarticulació d’un grup criminal que es dedicava a la venda d’heroïna sobretot a la via pública. El balanç va ser de 59 detinguts, vint dels quals van ingressar a presó.
Demanda de més recursos a Interior i Salut
Aquestes xifres han centrat l’atenció de la Junta Local de Seguretat de Ciutat Vella. A Barcelona, a part de la Junta Local de Seguretat de la ciutat, dos cops a l’any se’n celebra una altra enfocada només al districte de Ciutat Vella.
Per valorar la situació i llançar un crit d’alarma, el tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, ha comparegut en roda de premsa després de la reunió.
“Fa uns mesos, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va dir en una entrevista que a Barcelona hi ha un problema de convivència, no de seguretat. Ho comparteixo en gran part, però al Raval no. Al Raval hi tenim un problema de seguretat”, ha exposat Batlle. “Per això li demano que posi més efectius, més Mossos d’Esquadra, a la lluita contra les drogues en aquest barri”, ha afegit.
Batlle ha equiparat la situació actual a la crisi dels narcopisos i ha demanat a Interior que, de la mateixa manera que en el seu moment va marcar com a prioritat el problema i va augmentar la pressió policial fins a convertir-lo en un fenomen residual, faci ara el mateix amb la venda de droga al barri i el consum a la via pública.
També han participat a la junta de seguretat i comparegut davant els mitjans el regidor del districte de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, i la regidora de Salut Pública, Gemma Tarafa. Rabassa ha insistit en que el problema ocupa l’agenda prioritària del districte perquè són les associacions de veïns les que insisteixen en que el consum de drogues al carrer “té un impacte molt perjudicial pel barri”.
El consum al carrer, a nivells de 2019: 47.000 xeringues recollides
Per exposar la gravetat que suposa el consum al carrer, Tarafa ha detallat que la recollida de xeringues del carrer amb les que els drogodependents es punxen està actualment, de mitjana, a nivells de 2019. Llavors van recollir 47.000 xeringues en tot l’any, el que equival a 128 èmbols al dia. Tot i que no ha volgut treure ferro a la situació, la regidora ha recordat que el 2005 es van recollir 118.000 xeringues.
“Hem d’evitar el consum al carrer”, ha marcat Tarafa com a prioritat. Per això, la regidora vol enfortir la presència de centres de consum controlat, que ara mateix son deu a la capital catalana. “Sabem que el 10% dels drogoaddictes que consumeixen en aquests centres comencen tractaments per rehabilitar-se”, ha argumentat la regidora que ha detallat que el 75% de les xeringues recollides es troben a Ciutat Vella.
Tarafa també ha demanat al departament de Salut que ampliï els equipaments d’aquest estil al territori. “Ara mateix, fora de Barcelona, només n’hi ha quatre en tot Catalunya: un a Lleida, un a Constantí (Tarragona) i dos més a l’àrea metropolitana. Creiem que com a mínim en cal un a cada ciutat de l’àrea metropolitana i un a cada capital de província. Aquesta lluita necessita una mirada de país”, ha dit la regidora, que ha precisat que encara no ha pogut reunir-se amb el nou conseller de Salut, Manel Balcells, per exposar-li les seves demandes.
A més, Tarafa ha anunciat que augmentaran en un 35% els ‘educadors de carrer’, uns treballadors de l’Ajuntament que van a buscar els consumidors de la via pública i els recomanen que ho facin en els centres de consum controlat.
Més patrullatge i nova comissaria al novembre
D’altre banda, Batlle també ha anunciat un augment de patrullatge de Guàrdia Urbana al districte de Ciutat Vella. “Tant de presència uniformada com no uniformada”, ha asseverat.
El regidor del districte ha matisat que això no passarà forçosament per destinar més agents al barri sinó segurament per reorganitzar les tasques dels efectius que ja hi estan destinats per a que hi hagi un total de més hores de patrullatge als carrers.
En el mateix sentit, Rabassa ha recordat que a finals de novembre s’instal·larà al carrer Tàpies la nova comissaria del districte i que això també permetrà una millor organització. “Tenim 450 agents de Guàrdia Urbana al districte. Això vol dir més presència policial al barri que mai. I si en cal més, en posarem més”, ha conclòs.
