ACN Barcelona / Brussel·les – L’exconseller i eurodiputat de Junts Toni Comín demanarà al Tribunal Suprem que presenti una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l’obligació de jurar la Constitució per tal de ser reconeguts com a eurodiputats de ple dret. Segons confirmen fonts de la seva defensa, faran aquesta petició en el marc del recurs que va presentar al TS per la negativa de la Junta Electoral Central a incloure’l en la llista definitiva d’eurodiputats per la legislatura 2024-2029. En un comunicat amb l’expresident Carles Puigdemont després que el TJUE hagi desestimat la seva demanda contra l’Eurocambra pels escons de la legislatura 2019-2024, els de Junts lamenten que el TJUE els deixa en una situació de “clara indefensió”.
Puigdemont i Comín subratllen que la sentència “obre la porta” a què altres estats membres “puguin imitar l’exemple d’Espanya i inventar requisits incompatibles amb el dret europeu per subvertir els resultats electorals”.
En cas que el Tribunal Suprem accepti presentar una qüestió prejudicial davant el TJUE, els de Junts han anunciat que presentarien una nova demanda de mesures cautelars davant el tribunal de Luxemburg, que s’afegiria a la ja presentada per Comín davant el Tribunal General de la Unió Europea, que és de primera instància, per la negativa de l’actual presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, de reconèixer-lo com a eurodiputat per aquesta legislatura 2024-2029.
<strong>El rebuig del cas contra l’Eurocambra</strong>
El TJUE ha desestimat aquest dijous la demanda de l’expresident català Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín contra la negativa del Parlament Europeu a acceptar-los com a eurodiputats des de l’inici de la legislatura 2019-2024 perquè Espanya no els va incloure en la llista definitiva d’eurodiputats. Segons el TJUE, l’Eurocambra no té marge per qüestionar la llista, encara que aquesta exclogui membres que sí que apareixien a la llista dels proclamats com a electes en les eleccions, però que no van jurar la Constitució com exigeix la legislació espanyola.
D’aquesta manera, el TJUE ha evitat entrar al fons de la qüestió -si el requisit de jurar la Constitució és compatible amb el dret de la UE- i ha deixat a l’aire l’entrada de Comín a l’Eurocambra, que també li ha negat l’entrada aquesta legislatura seguint el mateix criteri.
Amb tot, l’alt tribunal amb seu a Luxemburg indica que els tribunals espanyols tenen la competència exclusiva per controlar “l’exactitud” de la llista d’acord amb el dret de la UE i que, si hi ha una petició de prejudicials a Luxemburg, llavors el TJUE sí que es pronunciarà sobre el cas en última instància. També apunta a la possibilitat que la Comissió Europea obri un procediment d’infracció contra Espanya i porti l’Estat als tribunals de la UE si l’executiu comunitari considerés que està vulnerant el dret de la UE exigint als eurodiputats electes que jurin la Constitució.
<strong>La reacció de Junts</strong>
“Volem manifestar la nostra sorpresa i preocupació pel contingut de la sentència del TJUE coneguda avui”, han expressat ambdós independentistes en el comunicat publicat aquest dijous, hores després que s’hagi fet pública la decisió del TJUE. Segons defensen en l’escrit, la sentència “no entra en el fons de la qüestió” que ambdós van plantejar al tribunal de Luxemburg, que és, precisament, dirimir sobre si un estat pot posar “requisits incompatibles” amb el dret europeu “per impedir que un eurodiputat pugui ser reconegut com a tal per part del Parlament Europeu”.
En el comunicat, ambdós diuen que en la sentència el tribunal “es limita” a constatar que el president de l’Eurocambra no és competent per dirimir si els requisits que imposa la legislació espanyola són o no incompatibles amb el dret europeu. “Aquest argument ens deixa en una situació de clara indefensió, a nostres i als nostres electors, davant l’actuació de les autoritats electorals espanyoles”, subratllen.
“-El tribunal- considera que Tajani no podia fer altra cosa que limitar-se a prendre nota de la llista d’eurodiputats que li van notificar les autoritats espanyoles i és per aquesta qüestió que desestima el nostre recurs”.
En aquest sentit, Puigdemont i Comín fan valdre en el comunicat que l’opinió de l’advocat general del TJUE de l’abril del 2024 -que no és vinculant- va ser “contundent a l’hora de retreure al president Tajani que posés en qüestió els resultats electorals oficialment proclamats”, i destaquen que aquesta també avisava que la llei electoral espanyola que obliga els eurodiputats a jurar la Constitució “contravé” la legislació europea i el principi de sufragi universal.
<strong>La via espanyola</strong>
Pel que fa al cas del 2019, Puigdemont i Comín ja van recórrer als tribunals espanyols, i aquests van considerar innecessari consultar amb el TJUE la controvèrsia sobre la Constitució perquè l’Eurocambra de Sassoli els va acabar reconeixent com a eurodiputats.
“Si la resposta (TJUE) fos que l’acatament de la Constitució no és compatible amb el Dret de la Unió Europea, en res canviaria la situació de (Puigdemont i Comín), que continuarien sent membres del Parlament Europeu”, va dir el Tribunal Suprem el 2020 per descartar la consulta a Luxemburg.
Ara Comín, però, ja no és eurodiputat i pot tornar a demanar als tribunals espanyols que facin unes prejudicials en el marc del procediment per la negativa de la JEC aquest 2024 a reconèixer-lo com a eurodiputat.
