ACN Barcelona – L’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha insistit aquest divendres en la seva intenció de formar un govern progressista a la capital catalana que inclogui els comuns, el PSC i ERC. Colau ha explicat que la decisió dels comuns de votar “amb la pinça al nas” Jaume Collboni com a alcalde es va fer per un “càlcul racional” perquè la seva formació podria “incidir” més que si l’alcalde fos Xavier Trias. En una entrevista a TV-3, Colau ha assegurat que no es va pactar al vot amb el PP ni va rebre pressions de Madrid per fer-ho. També ha assegurat que ara mateix es vol centrar en la política municipal i defensar la seva obra de govern, sigui des de dins o fora de l’executiu municipal. No obstant, no tanca la porta a deixar el càrrec més endavant.
Sobre la decisió del mateix dissabte 17 al matí de votar a favor de Collboni, ha explicat que la cronologia de fets i decisions els va portar a prendre una decisió “racional”. Ha explicat que després de les eleccions amb qui primer va parlar va ser amb el líder d’ERC, Ernest Maragall, a qui va proposar anar junts a parlar amb Collboni per fer un govern progressista amb les tres formacions. Maragall no s’hi va oposar, però Collboni no va voler fer cap reunió els tres junts, tot i que el pacte progressista és l’opció de govern amb més regidors, 24. “Entre Collboni i Maragall no flueix la química”, ha assegurat.
També ha dit que la primera opció de Trias era pactar amb Collboni, i que Maragall era el seu “segon plat”.
De fet, Colau ha dit que era Collboni qui tenia més responsabilitat i “havia de liderar les converses”, però “va fallar”. Ella va intentar el pacte a tres fins dissabte al matí mateix, escrivint un missatge a Maragall que aquest no li va contestar, perquè ja havia pactat amb Trias.
L’opció de votar-se a ella mateixa també la van descartar perquè això donava l’alcaldia a Trias, sobre qui tindrien molt poca capacitat d’incidència, ha admès. “Va ser un càlcul racional, més enllà del que digui el cos, no podien manar només les emocions o el cansament de tants dies de converses”, ha raonat. Així, considera que tot i que Collboni no serà “tant ambiciós” com els comuns en la transformació urbana de la ciutat i altres projectes socials, Trias ho hauria volgut “desmuntar” tot, segons va dir en campanya electoral. “Sé què va fer l’antiga Convergència quan va governar a Barcelona, com polítiques neoliberals o desinversió en escoles”, ha dit.
Preguntada per les declaracions públiques de Jordi Martí, número 2 de la seva llista, 48 hores abans de la investidura negant una possible triangulació amb el PP per fer alcalde Collboni, ha dit que fins a l’últim moment volien tancar la porta a “qualsevol escenari que no fos un pacte d’esquerres”. Això els va fer votar Collboni “sense entusiasme” i apostant pel “resultat menys dolent”.
També ha assegurat que no va rebre cap trucada des de Madrid, ni tant sols de Yolanda Díaz, de Sumar, que només li va escriure per donar-li ànims. De fet, diu que el PP es va posar “nerviós” quan va saber que els comuns votarien a favor de Collboni. També ha negat que hi hagués una “operació d’estat” fa quatre anys quan Manuel Valls va votar a favor seu.
Per tot això, segueix apostant per un govern progressista de les tres formacions, compartint l’alcaldia, com ja va proposar abans de la investidura. “Amb deu regidors, una ultraminoria, no es pot governar, i jo ho sé perfectament perquè ho he viscut”, ha assegurat. Així, considera que els barcelonins són molt exigents i la ciutat necessita accions urgents, com la regulació dels preus dels lloguers. Confia que ERC, tot i que ara no està contenta amb Collboni d’alcalde, podrà entrar al govern municipal més endavant per seguir “defensant les polítiques fetes fins ara”.
No es dona un termini concret per aconseguir-ho, però diu que en tot cas serà després de les eleccions generals. Preguntada per si podria anar a Madrid si li proposen ser ministra i no aconsegueix el pacte tripartit municipal, ha dit que no s’ho “planteja”, però tampoc ha tancat la porta del tot a fer-ho. En tot cas, diu que ara mateix aposta per defensar el grup municipal i l’obra de govern feta durant els últims vuit anys.
Per últim, ha considerat un “improperi” la ja famosa expressió de Trias durant el ple, “que us bombin”, i ha dit que això demostra que tampoc va saber perdre.
