ACN Terrassa – La patronal Cecot adverteix que la indefinició del text de la llei de Seguretat Nacional pot suposar un perjudici per a empreses i treballadors. El govern espanyol ha impulsat la modificació de la llei de 2015 per dotar-se d’un mecanisme per reaccionar davant d’una situació de risc de seguretat estatal, un canvi, però, que la patronal considera poc concret i que deixa la porta massa oberta a delimitar de quin grau d’amenaça es parla o quins són els recursos dels quals pot disposar. El text avança el seu curs al Congrés després que PSOE i PP tombessin les esmenes a la totalitat que van presentar ERC i Junts, a qui ara Cecot ha traslladat les seves inquietuds per a mirar d’incorporar-les a les propostes de modificació de l’articulat.
La llei es va impulsar l’any 2015, però la pandèmia ha deixat de manifest certes vulnerabilitats en la gestió de la seguretat arreu del món, també a l’Estat espanyol, un fet que té incidència en l’economia. És per aquest motiu que el govern espanyol va impulsar la modificació de la llei per tenir mecanismes a l’hora de fer front a futures situacions on la seguretat estatal es considerés que estava en risc.
La llei, però, va despertar la preocupació de la patronal Cecot en considerar que s’envaeixen competències de les comunitats autònomes, a la vegada que implica una sèrie d’incerteses de cara a la defensa dels interessos de les iniciatives privades i dels treballadors. “Ens amoïna l’elasticitat del concepte de l’articulat perquè no es concreta de quina situació es tractaria, fet que genera una inseguretat jurídica, ni de quina manera el govern d’Espanya podria declarar la situació de manera unilateral”, explica en declaracions a l’ACN Oriol Alba, secretari general de Cecot.
En aquest sentit, s’hi podrien encabir diverses situacions, però que no queden definides en l’articulat. “Pot ser una guerra, un ciberatac, una pandèmia, una revolta popular o una crisi social, aquesta elasticitat els dota per tenir la màxima capacitat de prendre decisions”, detalla.
<strong>Afectació en l’empresa i les persones</strong>
En l’articulat es defineix la creació d’un directori de recursos estratègics i de capacitat de producció industrials de l’Estat, ja sigui en àmbit públic com privat, del qual en podria fer ús en una situació de risc. “No tenim prou coneixement a dia d’avui de com s’elaboraria el catàleg i en quines condicions se’n podria fer ús”, afegeix Alba, que detalla que es parla d’empreses, maquinària i tecnologia.
L’article 28 de la llei també aborda la disposició de qualsevol persona en benefici de l’Estat, que es veuria obligada a treballar sense dret a indemnització, a la vegada que estableix que qualsevol empresa “podrà ser ocupada de manera transitòria pels òrgans competents i prendre’n el control, ja sigui una empresa o una fàbrica, i decidir quina és la producció o la dedicació de recursos i material”, apunta Alba. “S’esmenta que l’empresa tindrà dret a rebre una indemnització, però hi ha poca concreció de les condicions, les fórmules de càlcul i quines empreses podrien estar afectades”, diu.
És per aquest motiu que consideren que tot i que la música podria sonar bé, hi ha notes que desafinen. “El text respira que les mesures es fan per garantir els drets de la ciutadania, i no hi podem estar més d’acord, entre el teixit empresarial creiem que cal afavorir la col·laboració pública i privada per fer front a una situació de risc excepcional, però cal una concreció de les condicions per activar els protocols i les fórmules de càlcul sobre possibles indemnitzacions”; assenyala Alba.
<strong>Política al Congrés</strong>
El 12 de maig el Congrés va tombar amb els vots de PSOE i PP les esmenes a la totalitat que ERC i Junts van presentar al text. En aquella ocasió, es considerava que hi havia una invasió de competències manifesta als governs autonòmics, fet pel qual ara les dues formacions treballen per aportar modificacions puntuals al text, previ a la seva aprovació final.
Des d’ERC, la diputada Montse Bassa posa de manifest l’oposició a la llei per la “pròpia seguretat nacional”, motiu pel qual recorda que van presentar ja una esmena a la totalitat per derogar la llei del PP de 2015 i una altra per la modificació de l’executiu actual. “Nega drets i llibertats, i en ser una llei repressiva es pot fer servir contra nosaltres”, apunta en declaracions a l’ACN, tot afegint que envaeix una desena d’articles de l’Estatut. “Preferiríem un concepte de seguretat nacional basat en l’Estat del Benestar, democràtic i defensor dels drets civils”, afegeix.
Des de Junts, la diputada Míriam Nogueras considera que la reforma de la llei està feta en termes d’Estat espanyol i amb un alt nivell intervencionista. “Té molt poca concreció, i això la fa pitor que el 155”, assenyala. En aquest sentit, considera una “falta de respecte” més del govern espanyol cap a l’autonomia, ara també empresarial: “A Junts se la trobaran absolutament de cara en la tramitació de la llei”, diu.
En aquest sentit, Cecot està en contacte amb les dues formacions impulsores de les esmenes. “Els hem traslladat el nostre posicionament perquè facin el que creguin convenient”, explica Alba, que considera “sorprenent” que no es requereixi la participació del diàleg social amb agents com els sindicats.
