ACN Brussel·les.-La Comissió Europea considera que la Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d’Educació (LOMLOE) no incompleix la legislació europea arran de les queixes de diverses associacions de pares que han denunciat en el comitè de Peticions de l’Eurocambra que la coneguda com a Llei Celaá nega als pares el dret a elegir el centre educatiu per als seus fills. Com a representant de l’executiu europeu, Rajka Lozo ha subratllat que “l’organització del sistema educatiu és responsabilitat exclusiva dels estats”: Les associacions de pares, principalment catòliques i vinculades a la concertada, han criticat que una llei que consideren de “control ideològic”.
El comitè de Peticions de l’Eurocambra ha tractat aquest dimarts cinc peticions d’associacions de pares de l’Estat que han denunciat que la Llei Celaá impedeix els progenitors escollir el centre al qual volen portar els fills, així com quina educació “religiosa, moral o filosòfica” tindran. Malgrat que la Comissió Europea ha insistit que el sistema educatiu és competència dels estats i que no veu que la LOMLOE incompleixi la legislació europea, la presidenta del comitè de Peticions, la popular Dolors Montserrat, ha mantingut la petició oberta i ha demanat més explicacions a l’executiu europeu i al ministeri d’Educació.Queixes de les associacions de pares Pedro José Caballero García, representant de la Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i pares d’Alumnes (CONCAPA), ha denunciat que la llei no té el “consens” de la comunitat educativa. “Prioritza els interessos de l’estat als de la llibertat d’ensenyament”, ha denunciat Caballero, que ha insistit que és “clau per evitar un possible adoctrinament”. Jesús Muñoz de Priego Alvear, representant de l’associació Més Plurals, ha denunciat que la Llei Celaá busca un “increment de les places públiques arbitràriament” i “una reducció de la concertada que farà impossible l’elecció en formació religiosa, moral o filosòfica”. També ha denunciat “discriminació” cap als centres que segreguen per gènere. Francisco Lamoneda Díaz, de l’Associació Catòlica de Propagandistes, ha lamentat que la LOMLOE “no menciona l’assignatura de religió” i preveu l’assignatura de Valors Cívics “molt probablement de contingut d’adoctrinament”. També ha denunciat que la llei deixa “desprotegit” el castellà, el que ha considerat una “concessió als independentistes”.Finalment, Carolina Fernández, de l’associació Inclusiva Sí, Especial També ha criticat que la llei “prima el principi d’inclusió” per a les persones amb necessitats especials sense tenir en compte “elements fonamentals com la salut, el benestar físic, mental i emocional”. PP, Ciutadans i Vox critiquen la llei En el torn de paraula dels eurodiputats, la popular Agnès Evren ha lamentat que la llei busqui la “supressió” del castellà com a llengua vehicular i que els pares no tinguin opció d’escollir un centre “basant-se en les conviccions morals, religioses o filosòfiques”. La socialista Cristina Maestre ha defensat la LOMLOE i ha acusat Montserrat d’acceptar la petició per “discrepàncies polítiques i ideològiques”. “Això suposa un greu precedent al qual s’ha de posar fi immediatament”, ha denunciat. Al seu torn, l’eurodiputada de Ciutadans Maite Pagaza ha considerat que la llei és una “coacció” a les persones amb necessitats especials i que vol “debilitar” el castellà com a llengua vehicular, mentre l’eurodiputada de Vox Margarita de la Pisa ha lamentat que es vulguin “buidar” els centres especials. Igual que Maestre, l’eurodiputada de Podem Eugenia Rodríguez Palop ha lamentat “l’espectacle” de PP, Ciutadans i Vox al comitè i els ha acusat de voler “garantir l’interès de classe i omplir-se la butxaca amb l’educació concertada”.
