ACN Brussel·les – L’alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, ha llançat un avís sobre el possible impacte que tindria un eventual retorn de Donald Trump a la Casa Blanca en la capacitat de defensa dels països de la UE. “Depenent de qui governi des de Washington, potser no podem confiar en el suport nord-americà per protegir-nos; el paraigua dels Estats Units potser deixarà d’estar obert”, ha apuntat aquest dimarts des d’un acte organitzat des de Brussel·les pel Fórum Nueva Economía. En aquest sentit, Borrell ha subratllat la necessitat de crear un mecanisme comunitari que garanteixi la protecció dels estats de forma més eficient després d’uns anys en què la UE ha dut a terme “un desarmament”.
Segons el dirigent català, els ciutadans de la UE han d’entendre que un possible canvi a la presidència dels Estats Units pot tenir grans implicacions. En aquest sentit, ha remarcat que la Unió “ha de saber construir la seva capacitat de defensa”.
Si bé Borrell ha puntualitzat que l’OTAN continuarà sent “irreemplaçable”, ha manifestat la importància que l’aliança compti amb “un pilar europeu” més robust que l’actual. “Una guerra [contra la UE] no començarà demà, però no podem negar la realitat, i aquesta és que existeix una competició entre grans potències, hi ha conflictes d’alt interès i desinformació”, ha apuntat.
En aquest sentit, Borrell ha plantejat la creació d’un instrument financer comunitari que permeti reforçar les capacitats de defensa de la Unió, similar als mecanismes que es van posar en marxa després de la crisi financera per donar suport als estats més afectats. Al mateix temps, ha convidat els estats a deixar de banda les seves “reticències” en àmbits com la intel·ligència i la compartició de dades perquè considera que existeix “un gran potencial” per millorar la cooperació.
<strong>Desarmament de la Unió</strong>
Durant la seva intervenció, Borrell ha identificat la guerra d’Ucraïna com un dels tres moments definitoris en la construcció del projecte europeu. El primer es va produir a la dècada dels 50, amb la posada en marxa de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, mentre que el segon es va donar a finals del segle XX i principis del XXI amb una major integració del mercat únic i la introducció de l’euro.
El tercer és l’actual, marcat pel conflicte a Ucraïna i en què la UE ha d’aconseguir “fer-se forta en defensa i seguretat”. Precisament l’alt representant ha assenyalat que, arran de la Guerra Freda i posteriorment de la crisi financera del 2008, la Unió ha anat cap a un procés de “desarmament”. “Hem descuidat els temes de defensa […] i ara hem d’incrementar la nostra capacitat econòmica”, ha reivindicat.
Per Borrell, tenir una política exterior ja no només es basa a assolir nous acords comercials i “paraules boniques”. “Ens hem de relacionar amb la resta del món, i això vol dir mantenir unes relacions internacionals més sòlides i millorar les nostres capacitats de defensa”, ha resumit.
