ACN Barcelona – Tigre de Paper ha presentat aquest dimecres les novetats editorials que hi ha previstes pels pròxims mesos. Entre les propostes destacades hi ha la commemoració de dos centenaris, el del naixement de James Baldwin, amb la publicació de ‘La pròxima vegada, el foc’ i també els cent anys de la mort de Lenin amb ‘Tot el poder per als soviets!’. L’editorial també oferirà el llibre ‘Teoria feminista: del marge al centre’ de Bell Hooks, i ‘Món de bojos’ de Micha Frazer-Carroll. Pel que fa als autors catalans, Benet Salellas signa ‘En encesa espera’ i Miquel Vila ‘La fi de l’alternativa xinesa’. El segell l’Agulla Daurada, per la seva banda, aposta per noms com Jeferson Tenórico, Valeria Parrella Svetlana Slapsak i Timothy O’Grady i Steve Pyke.
El catàleg de Tigre de Paper incorpora un nou llibre d’una de les seves autores de referència, Bell Hooks. La proposta, que ja està disponible i que porta per títol ‘Teoria feminista: del marge al centre’, se centra en el moviment feminista però aborda també altres problemàtiques com el racisme, la pobresa o l’explotació laboral. L’editorial també posa l’accent en dos centenaris, per un costat el de James Baldwin, publicant en català aquest mes de febrer el seu llibre ‘La pròxima vegada, el foc’, que fa una advertència imperiosa sobre els efectes del racisme als anys seixanta.
D’altra banda ja està disponible ‘Tot el poder per als soviets!’ de Lenin, coincidint amb els cent anys de la seva mort. Una antologia molt completa, ara també en llengua catalana, que engloba pràcticament tota la seva vida política. Paral·lelament, Tigre de Paper incorpora al seu catàleg ‘Món de bojos’ de Micha Frazer-Carroll, un llibre que parla sobre salut mental, explorant la història dels asils i la psiquiatria.
L’editorial també aposta per autors catalans, com és el cas de l’advocat Benet Salellas que presenta ‘En encesa espera’, ja disponible des d’aquest mes de febrer. El llibre narra la crònica d’uns fets repressius, ocorreguts el 1992, que van marcar una generació de l’independentisme i que, tal com ha explicat l’autor en la presentació d’avui, “serveixen en l’actualitat per entendre més bé el present i els possibles embats de futur”.
En clau internacional ‘Deu mites sobre Israel’ d’Ilan Pappé i ‘La fi de l’alternativa xinesa’, són dos llibres destacats, el primer sobre les idees més controvertides sobre els orígens i la identitat de l’estat contemporani d’Israel; i el segon sobre la Xina, i el seus contactes amb occident, a partir d’un anàlisi a l’accés que fa cap a la modernitat i la idea de la civilització.
Completen les novetats: ‘Sospitosos habituals’, de Fonsi Loaiza, sobre els casos més vius i clars de corrupció a l’estat espanyol, i ‘Ara és el nostre moment’ de Selma James, una crida a l’atenció per als temps que venen, i també una proposta per avançar cap a una societat més justa i equitativa on es tingui cura de les persones del planeta. Totes dues propostes veuran la llum aquets mes de març.
<strong>Noves veus a l’Agulla Daurada</strong>
Paral·lelament, també s’han presentat les novetats literàries de l’Agulla Daurada, un segell independent que neix amb la voluntat de dotar el panorama literari en català de noves veus, que conviden a reflexionar sobre les formes, necessitats, conflictes i lluites de la societat. En aquest cas, s’han posat sobre la taula quatre llibres, el primer dels quals porta per títol ‘L’altra cara de la pell’, signat per Jeferson Tenório.
La novel·la narra la història d’en Pedro, que després de l’accidentada mort del seu pare, es proposa rescatar el passat de la seva família. Igual que la proposta de Tenório, també s’ha publicat ja ‘L’espai blanc’ de Valeria Parrella, una autora molt coneguda a Itàlia que no havia arribat encara en llengua catalana. El seu llibre se centra en el temps d’espera d’una mare soltera amb un fill prematur i la seva feina com a professora en una escola nocturna de Nàpols.
Al març arriba, per un costat, ‘Sabia llegir el cel’, que esdevé una combinació de narrativa i fotografia signada per Timothy O’Grady i Steve Pyke. Finalment, el segell reivindica la seva aposta per la literatura balcànica amb ‘La pimpinella blava’ de Svetlana Slapsak, una novel·la policíaca on s’introdueix el tema de la venjança femenina pels crims de guerra.
