Diumenge, 29 de gener de 2023 - Edició 1647
La República

Anticorrupció demana gairebé 9 anys de presó pels exdirectius de GISA per manipular adjudicacions d’obres públiques

ACN Barcelona/Madrid – La Fiscalia Anticorrupció demana fins a 8 anys i nou mesos de presó per als 17 processats pel cas GISA d’adjudicació irregular d’obres públiques de la Generalitat […]

Agències 20/12/2022

ACN Barcelona/Madrid – La Fiscalia Anticorrupció demana fins a 8 anys i nou mesos de presó per als 17 processats pel cas GISA d’adjudicació irregular d’obres públiques de la Generalitat entre el 2008 i el 2015. El fiscal José Grinda acusa l’expresident de l’empresa pública Joan Lluís Quer i l’exdirector general Josep Antoni Rosell, a més d’altres directius i empresaris, d’organització criminal, frau a l’administració i prevaricació. Segons l’escrit del ministeri públic, avançat per ‘El Periódico’ i al qual ha accedit l’ACN, els investigats es van posar d’acord per presumptament aconseguir i arreglar entre el 2008 i el 2015 almenys 9 adjudicacions d’obres de la Generalitat, des de carreteres fins a línies ferroviàries o infraestructures hidràuliques.

L’acusació pública sosté en l’escrit que des d’almenys el 2008, els acusats “van anar executant un pacte per aconseguir l’adjudicació de concursos d’administracions públiques en l’àmbit català”, un acord que es va anomenar Nuria Bofill. Entre els components d’aquesta “organització” van acordar licitar als concursos oferint uns preus que permetien excloure altres competidors. I això, amb la “connivència” de Quer i Rosell. En aquest entramat no només suposadament van participar-hi aquests alts càrrecs a l’època del govern d’Artur Mas, sinó també Josep Narcís Arderiu i Tomás Blay, de l’Associació Catalana d’Enginyeria i Arquitectura (Asinca), diversos membres d’aquesta entitat i directius d’empreses d’enginyeria.

Per a Quer, Rosell, Arderiu i Blay, la fiscalia reclama vuit anys i nou mesos de presó, a més de 23 anys i mig d’inhabilitació per a càrrec públic, o per rebre subvencions i contractes públics o beneficis fiscals durant quatre anys en el cas d’Arderiu. Per als altres 13 imputats, sis anys i tres mesos, segons l’escrit lliurat al jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional.

Els indicis es basen en documentació trobada en uns maletins que el 21 d’octubre del 2015, moments després de la detenció de Rosell, va lliurar a la Guàrdia Civil un directiu de l’empresa pública que s’encarrega de les obres de la Generalitat.

Els acusats, segons la fiscalia, van pactar durant anys les normes i directrius a seguir quan optessin a licitacions de certes administracions amb “l’objectiu d’evitar la lliure competència” i, així, “obtenir un contracte més beneficiós” que el que haguessin aconseguit en “condicions d’igualtat”, és a dir, si cada companyia hagués preparat la seva oferta de manera totalment independent. Aquest pacte anul·lava, per tant, la competència de les empreses que no hi participaven i es va anar estenent a diversos òrgans públics, encara que l’origen va ser GISA. Aquesta influència va arribar fins i tot a l’Ajuntament de Barcelona, en l’època de Xavier Trias, i a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), REGSA, ATLL, CAT, TABASA o FGC.

Els components d’aquesta trama, afegeix Anticorrupció, es van posar “d’acord per defraudar”, fonamentalment a GISA, “dissenyant i implementant una operació” amb Quer i Rosell i que tenia l’objectiu de “direccionar” els processos de contractació pública licitats. L’escrit d’acusació precisa que aquests dos processats “manipulaven” les adjudicacions. En primer lloc, modificant l’estructura organitzativa de la companyia pública, creant l’Oficina Tècnica d’Avaluació, i “van generar un pas nou en el procés de valoració d’ofertes” als concursos i que “només depenia d’ells”. La missió d’aquesta oficina tècnica era revisar les propostes que elaboraven els tècnics i “tenia la capacitat” de modificar les puntuacions. En aquest sentit, l’acusació detalla que Quer i Rosell “abusaven de la seva jerarquia” sobre un subordinat, alhora que el “pressionaven i li donaven indicacions perquè modifiqués les valoracions de les ofertes efectuades pels tècnics”.

Les empreses que participaven del pacte, per la seva banda, realitzaven “intencionadament i deliberadament” les seves ofertes agrupades en un rang de preu molt restringit, cosa que provocava dos efectes: s’expulsava del concurs les empreses que no estaven dins del pacte i l’adjudicació passava a dependre de criteris “subjectius”, de manera, recalca el fiscal, que la concessió de les obres es verificava “a pura voluntat” de Quer i Rosell. En aquesta estructura hi tenien un paper important els representants de l’associació Asinca. Quer, que va ser condemnat el mes de juny passat a dos anys de presó per manipular un concurs a l’ACA, també està investigat, juntament amb Rosell, en el ‘cas 3%’.