ACN Girona – L’Audiència de Girona ha absolt l’acusat que s’enfrontava a 16 anys de presó per violar dos nois a Porqueres (Pla de l’Estany) la matinada del 16 d’octubre del 2021. La fiscalia i les acusacions sostenien que el processat i les víctimes, un d’ells amb una discapacitat del 45%, van coincidir en un bar i que, successivament, va aconseguir que sortissin a l’exterior amb una excusa. Un cop allà, segons les acusacions, hauria abusat d’ells. Al judici, l’acusat va al·legar sexe “totalment consentit” amb un dels denunciants i va dir que l’altre s’ho havia inventat. La sentència conclou que els presumptes abusos a una de les víctimes “no s’ha acreditat” i que tampoc hi ha proves que avalin que les relacions amb l’altre fossin “sense consentiment”.
Al final del judici, les acusacions van sol·licitar per a l’acusat una condemna de 16 anys de presó i multa de 600 euros per dos delictes d’abús sexual amb penetració, un comès contra una víctima especialment vulnerable, i un delicte lleu d’amenaces. La defensa, encapçalada per la lletrada Natàlia Frigola, demanava l’absolució. La lletrada va argumentar que no hi havia proves que acreditessin els fets.
La sentència de la secció tercera de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Juan Mora Lucas, dona la raó a la defensa. La resolució recull que la nit del 15 d’octubre del 2021, l’acusat i els denunciants van coincidir en un bar de Porqueres. “Resulta acreditat”, segons que el tribunal, que entre les dues i un quart de tres de la matinada, ja del dia 16, el processat i un dels nois van sortir a fora del local i van mantenir relacions sexuals.
Al judici, les víctimes van declarar a porta tancada. El processat va reconèixer haver tingut sexe amb un dels denunciants però va afirmar que va ser “totalment consentit”. “No ha resultat acreditat que aquestes relacions sexuals es realitzessin sense consentiment, ni que aquest consentiment estigués anul·lat o viciat per un temor a represàlies”, conclou el tribunal.
L’Audiència recull a la sentència que l’informe mèdic forense (que va apreciar una fissura anal a la víctima) i l’informe que va detectar restes de semen del processat en la víctima acrediten que hi va haver relacions sexuals entre ells dos però sosté que no hi ha cap prova que permeti provar que no van ser consentides.
“La declaració de la víctima respecte a la falta de consentiment no té cap altre suport que l’informe forense que recull seqüeles psíquiques i el seu relat compta amb contradiccions respecte a allò declarat en seu d’instrucció, al que han dit altres testimonis i al que reflecteixen els missatges de Whatsapp entre ell”, argumenta la secció tercera que, per això, resol que la declaració del denunciant “no es prova de càrrec suficient” per desvirtuar la presumpció d’innocència del processat.
En relació a l’altre presumpte abús sexual, la víctima té reconeguda una discapacitat del 45%. Segons conclou l’Audiència, “no ha resultat acreditat que aquella la nit l’acusat mantingués relacions sexuals amb ell”. La sentència recull que no tenia cap lesió, no li van localitzar restes biològiques compatibles amb el processat i que, a més, les declaracions dels testimonis que van compartir temps amb ell aquella nit fan “sorgir seriosos dubtes sobre la versió del denunciant”.
Per això, l’Audiència dicta una sentència absolutòria. La resolució no és ferma i es pot recórrer al TSJC.
