El Parlament no reconeix com a “legítima” la sentència del Tribunal Suprem (TS), manté la confiança en Quim Torra com a president de la Generalitat i dona suport al govern “excepcional”. La cambra ha aprovat amb els vots de JxCat, ERC i la CUP la proposta de resolució presentada en el marc del ple específic sobre la inhabilitació del cap de l’executiu, i els comuns s’han abstingut. D’altra banda, la cambra ha demanat, mitjançant una proposta de la CUP-CC, una resposta “antirepressiva” a la inhabilitació. JxCat i ERC hi han donat llum verda, i els comuns s’han tornat a abstenir. Mitjançant aquesta iniciativa, el Parlament també admet “limitacions” de les institucions catalanes per afrontar la “intromissió” de l’Estat.
Cs i el PSC-Units han demanat a la Mesa que reconsiderés l’admissió a tràmit de la proposta de resolució conjunta entre JxCat i ERC per si contravenia “disposicions constitucionals”, pero han estat finalment rebutjades. Concretament, taronges i socialistes es queixaven pels punts de la PR que fan referència a la “confiança” mantinguda en Torra i en no considerar legítima la sentència.
El text aprovat fa referència a la sentència com un “cop a les institucions” i vol que el Parlament doni suport a l’actual govern en funcions “perquè garanteixi la no limitació de les seves actuacions i continuï donant resposta a la crisi econòmica, social i de salut, amb lleialtat davant la inhabilitació del president Torra”.
El Parlament ha denunciat la “vulneració del dret a la llibertat d’expressió davant la inhabilitació del president de la Generalitat de Catalunya” i s’ha compromès vetllar per tal que la ciutadania l’exerceixi “amb plenitud”. Així mateix, ha constatat que la “vulneració” d’aquest dret a la llibertat d’expressió és un “atac més als principis i llibertats democràtics” que s’estan produint especialment contra l’independentisme en una “causa general” contra aquest moviment “legítim i democràtic”.
A petició de JxCat i ERC, la cambra també ha constatat “l’atac dels poders de l’Estat” contra les institucions catalanes i, especialment, contra la presidència de la Generalitat. I recorda que Carles Puigdemont va ser cessat pel “govern espanyol del PP amb el suport del PSOE i Cs” i que ara és el Suprem i un òrgan administratiu, la Junta Electoral Central, qui inhabiliten el president de la Generalitat.
Finalment, entre altres punts, s’ha instat el Parlament i els grups parlamentaris a “difondre internacionalment la inhabilitació del president de Catalunya per la seva desproporció, irracionalitat i abús de poder davant d’un sistema judicial parcial i absent d’independència”.
El Parlament demana una resposta “antirepressiva” i admet “limitacions” de les institucions catalanes per afrontar la “intromissió” de l’Estat, a instàncies de la CUP
La cambra també ha constatat les “limitacions” de les institucions catalanes per fer front a la “intromissió” de l’Estat espanyol, a instàncies de la proposta de resolució de la CUP-CC, en què JxCat i ERC hi ha votat a favor. La proposta assenyala que la legislatura ha estat “marcada per la intromissió dels aparells de l’Estat” però subratlla també les limitacions pròpies. I enumera diversos esdeveniments en què creuen que s’ha demostrat així, com l’ajornament del ple d’investidura de Carles Puigdemont –sense mencionar, finalment, el president del Parlament, Roger Torrent, com feia la primera PR presentada, després corregida.
D’altra banda, la proposta reclama una resposta antirepressiva a la inhabilitació de Torra que no se centri a gestionar la inhabilitació “com un mer tràmit administratiu”. També crida a treballar per fomentar un acord nacional per l’autodeterminació, l’amnistia, les llibertats i drets civils i socials. Finalment, la proposta mostra la solidaritat amb Torra i amb els “2.850 represaliats en el marc de la causa general contra l’independentisme”.
En canvi, el Parlament ha tombat la proposta de resolució dels comuns, que volien que la cambra catalana considerés que cal emprendre accions per convocar eleccions amb “la major celeritat”. Els de Jéssica Albiach també volien que la cambra afirmés que la renúncia del president inhabilitat Quim Torra a convocar eleccions “per interessos partidistes és una greu irresponsabilitat”. JxCat i ERC ho han rebutjat i la CUP-CC s’hi ha abstingut.
Indepedentistes i comuns es queden sols a l’hemicicle
JxCat, ERC, CUP i comuns s’han quedat sols a l’hemicicle del Parlament en el tram final del ple sobre la inhabilitació de Torra, ja que Cs i PPC no han presentat propostes ni les han votat mentre que PSC-Units ni ha participat del debat. La diputada de la CUP Natàlia Sànchez ha acusat JxCat i ERC “d’entomar la inhabilitació com un tràmit administratiu ràpid” i de no haver estat a l’alçada.
La diputada de JxCat Gemma Geis li ha respost que el Govern “no ha blanquejat la inhabilitació” i ha recordat que Torra no va convocar eleccions abans de la sentència per no “autocensurar-se”. Tant Geis com la diputada d’ERC Marta Vilalta han defensat que cal construir una estratègia compartida de l’independentisme. Per la seva banda, la diputada de CatECP Susanna Segovia ha qualificat la sentència de “desproporcionada” però també ha carregat contra la “confrontació estèril” del mandat de Torra i que hagi fet de “cap de l’oposició del govern espanyol”.
Un ple amb l’absència total del PSC-Units i parcial de Cs i PPC
El PSC-Units no ha participat al ple sobre la inhabilitació perquè el consideren “un pas més en la degradació institucional”. Els de Miquel Iceta van anunciar dimarts que no hi serien en una sessió que van considerar que era el “comiat” de Torra com a president.
Ciutadans i PPC sí que hi han participat, però la formació taronja i els populars han abandonat el ple abans de les votacions. Carrizosa ha valorat que aquest “no és un ple per donar resposta als problemes dels catalans, sinó un ple de consolació per Torra”. Així, cap dels dos grups han presentat tampoc cap proposta de resolució.
Ciutadans i el PSC-Units han intentat evitar que se celebrés el ple d’aquest dimecres amb una petició de reconsideració a la Mesa, que ha estat tombada. En canvi, el líder del PPC, Alejandro Fernández, ha valorat aquest dimecres al matí que el ple és “legal” tot i que de “connotacions ridícules”.
