Diverses entitats i moviments civils bascos, com Zazpi Baietz, Gu ere Bai! i Gure Esku, han convocat una cadena humana entre Irun i Hendaia per al pròxim dimarts. L’objectiu és defensar fermament l’oficialitat de la selecció basca en totes les modalitats esportives. L’acció es farà al Pont de l’Avinguda, un històric pas fronterer. La mobilització coincidirà estratègicament amb el duel esportiu entre Espanya i França. Els organitzadors recorden que Euskal Herria té identitat, llengua i colors propis. També deixen clar que el territori no s’emmarca sota cap d’aquests dos estats.
El contrast amb el silenci a Catalunya
Aquest gran desplegament i vitalitat a Euskadi posa en relleu el contrast amb la situació actual a Catalunya. Mentre el poble basc surt al carrer, en l’esport català es denuncia un silenci institucional aclaparador. Diverses veus crítiques de l’àmbit sobiranista lamenten la paràlisi de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes. També retreuen a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) haver arraconat la reivindicació internacional en favor de la supervivència de gestió. L’embranzida basca reobre el debat sobre la necessitat de reactivar l’esport català com a eina de país.
Bideo hauek gustuko dituzuenez, hartu beste bat, gozatu!@gure_esku pic.twitter.com/NAFTnB0hk1
— EuskalHerritarra (@bizilagunaEH) July 12, 2026
Detalls de la convocatòria basca
- Data i hora: El pròxim dimarts 14 de juliol a les 17:00 hores. [1, 2]
- Ubicació: Al Pont de l’Avinguda, el pas fronterer sobre el riu Bidasoa que connecta Irun i Hendaia. [1, 2]
- Lema oficial: “Gure herria, gure selekzioa, gure koloreak” (El nostre país, la nostra selecció, els nostres colors). [1, 2]
- Context estratègic: Coincideix amb la Festa Nacional de França i el dia de la semifinal del Mundial de futbol. Aquesta gran finestra mediàtica servirà per recordar que Euskal Herria és una nació de set territoris amb llengua i cultura pròpies.
- Suports polítics: L’esquerra sobiranista d’EH Bildu s’ha sumat activament a la crida. Per la seva banda, el lehendakari Imanol Pradales (PNV) s’ha posicionat públicament a favor de la selecció basca davant els mitjans.
La situació a Catalunya: el contrast del silenci
Mentre l’independentisme civil basc reacciona unit a la frontera, l’escenari català reflecteix una realitat molt diferent:
- Paràlisi institucional: S’ha denunciat el silenci i la inactivitat de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, una entitat que històricament liderava grans campanyes i que actualment es troba sense perfil públic en el debat internacional.
- El paper de la UFEC: Es critica que la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) hagi abandonat la pressió política per l’oficialitat. Diversos sectors sobiranistes consideren que l’entitat s’ha centrat únicament en la gestió ordinària i econòmica de les federacions, evitant qualsevol confrontació amb l’Estat.
- Absència de mobilitzacions: A diferència del cas basc, cap gran entitat cívica ni partit polític català ha plantejat accions o campanyes de visibilització aprofitant les grans cites esportives mundials actuals. A Catalunya estem preocupats per les declaracions de Rajoy i no per la prohibició de les nostres seleccions.
