El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha fracassat en el seu intent de legitimar la proposta de nou model de finançament, en un moment de màxima tensió i reordenació del poder dins el món empresarial català. Els membres del plenari vinculats a Eines de País van forçar la convocatòria d’un plenari extraordinari per exigir explicacions i frenar una operació que pretenia avalar la proposta sense un debat intern real ni consens.
La pressió de l’oposició interna, sumada al posicionament de Foment del Treball i FemCat, va obligar a un gir forçat en el manifest conjunt, que va passar de voler validar el model a reconèixer explícitament que la proposta de finançament és insuficient.
Un canvi imposat, no voluntari
Santacreu s’ha vist obligat a rectificar contra la seva voluntat. D’haver impulsat un manifest favorable a la proposta, ha acabat signant un text que en qüestiona l’abast i n’assenyala les mancances. El canvi no respon a una evolució del seu criteri, sinó a la pressió política i institucional dins la Cambra i a la impossibilitat de sostenir el relat inicial.
En una entrevista a Ser Catalunya, Santacreu ha intentat desactivar l’impacte polític del comunicat conjunt publicat amb altres entitats empresarials, assegurant que no tenia com a objectiu pressionar Junts, sinó interpel·lar totes les forces polítiques. “La nota no agradarà del tot ni a Junts, ni a ERC, ni al PSC”, ha afirmat, tot insistint que els partits han de “treballar plegats” per millorar la proposta “a partir d’un punt de partida bo”.
Tanmateix, en cap moment ha fet referència a la convocatòria forçada del plenari, impulsada per l’oposició, que ha estat clau per desmuntar l’estratègia de validació accelerada del model de finançament.
Aquest episodi s’emmarca en un context de canvi dins els principals lobbies empresarials del país. Aquesta mateixa setmana, Tatxo Benet ha assumit la presidència de la Fundació Privada d’Empresaris de Catalunya (FemCat), una entitat històricament alineada amb el nacionalisme econòmic. L’exdirectiu de Mediapro ha situat la defensa de la llengua catalana com una de les prioritats del seu mandat de dos anys, en un moment en què FemCat ha tornat a situar-se al centre del debat polític i de la qüestió del finançament.
El relleu a FemCat, combinat amb la pressió creixent d’actors com Eines de País dins la Cambra, evidencia una disputa oberta pel lideratge del relat empresarial sobre el finançament, amb Santacreu cada cop més desautoritzat i obligat a navegar entre equilibris interns cada vegada més fràgils.
