Adrià Lamelas i Jordi Hernández qualifiquen la prolongació de l’autopista com una «necessitat imperiosa» i miren cap a una altra banda davant les denúncies de massificació i degradació de la Costa Brava.
Els alcaldes de Lloret de Mar i Blanes fan oïdes sordes a la crisi climàtica i insisteixen a lligar el futur del territori a les velles receptes de l’asfalt. Malgrat els reiterats advertiments de la comunitat científica i de l’Informe Fènix, que alerten des de fa anys que el model de massificació i turisme de baix cost a la zona està completament esgotat, els dos batlles han rebut amb entusiasme el polèmic projecte de la Generalitat per reprendre la prolongació de la C-32.
En una línia discursiva que esquiva l’impacte mediambiental, l’alcalde de Lloret de Mar, Adrià Lamelas, ha titllat la nova infraestructura de «necessitat imperiosa», mentre que el seu homòleg de Blanes, Jordi Hernández, la descriu com una «oportunitat de desenvolupament». Ambdues administracions intenten desvincular l’obra de la pressió turística, assegurant de manera qüestionable que es tracta d’una mesura exclusivament pensada per a la mobilitat dels veïns i treballadors.
L’asfalt com a falsa solució a la saturació
L’anunci del Govern de licitar l’estudi informatiu per connectar Blanes i Lloret de Mar reactiva un projecte que portava una dècada enterrat als tribunals gràcies a les denúncies de col·lectius ecologistes. Tot i que la Generalitat acaba de licitar les obres per a un carril de bus ràpid (BRCAT) entre els dos municipis, Lamelas ha menystingut aquesta alternativa sostenible assegurant que és «insuficient» i que Lloret «es mereix» una via ràpida des de fa dècades.
En un intent de justificar l’impacte de l’obra, l’alcalde de Lloret ha arribat a comparar la C-32 amb les rondes de Barcelona, afirmant de manera paradoxal que calen grans vies de ciment per poder «pacificar» i «esponjar» els centres urbans.
Un pols directe contra l’Informe Fènix i el sentit comú
Aquesta defensa aferrissada de l’arribada de més vehicles xoca frontalment amb les conclusions de l’Informe Fènix, el document de referència que avalua els límits ecològics i de sostenibilitat de la costa catalana. L’informe deixa clar que facilitar l’accés massiu de vehicles privats només cronifica un model econòmic precari, basat en el turisme de baix cost, que destrueix els espais naturals i satura els serveis públics de la comarca del Maresme i la Selva.
Mentre Jordi Hernández (Blanes) afirma amb optimisme que el projecte es farà «amb totes les garanties mediambientals», la realitat sobre el terreny és una altra: el territori es troba a les portes d’una transformació irreversible que, lluny de solucionar el trànsit, amenaça d’atreure més cotxes, més ciment i una massificació insostenible.
El tren-tramvia: l’alternativa soterrada pel lobby del ciment
Davant la tossuderia institucional d’apostar per l’asfalt, entitats ecologistes i plataformes ciutadanes recorden que existeixen alternatives reals, modernes i netes que els consistoris es neguen a finançar. La proposta més sòlida és la creació d’un tren-tramvia que connecti Blanes i Lloret de Mar, un mitjà de transport públic d’alta capacitat que resoldria el col·lapse de mobilitat d’una vegada per totes sense trinxar els darrers boscos de la Selva marítima. Aquesta xarxa ferroviària lleugera, combinada amb la implantació real del carril de bus ràpid (BRCAT) i la millora de les freqüències de Rodalies, permetria treure milers de cotxes de les carreteres i oferir un servei digne als treballadors de la comarca, demostrant que la destrucció del territori no és una fatalitat inevitable, sinó una elecció política.
