El miratge de la negociació política amb l’Estat espanyol s’ha transformat en una pèrdua constant i progressiva de l’autogovern català. Nou anys després del referèndum de l’octubre de 2017, la realitat demostra que el control de Madrid sobre les institucions catalanes és avui més estricte, invisible i eficaç que mai. L’últim episodi d’aquesta pèrdua de sobirania s’ha viscut aquest dimarts al Parlament de Catalunya, que ha acatat l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de fer onejar de forma permanent la bandera espanyola a la façana de l’edifici.
L’evolució del conflicte polític des del 2017 evidencia un retrocés generalitzat en la capacitat de decisió pròpia:
- Institucions intervingudes: La Mesa del Parlament s’ha vist obligada a aplicar les mesures cautelars de la justícia espanyola, relegant els acords propis de la cambra que dataven de 1981 i 2009.
- Seguretat supeditada: El cos dels Mossos d’Esquadra opera sota una dependència i coordinació cada cop més estricta de les forces de seguretat de l’Estat, diluint el seu caràcter de policia nacional integral.
- Protecció dels funcionaris: L’acatament actual s’ha justificat per evitar represàlies judicials contra els treballadors públics, fet que demostra la debilitat de l’estructura política catalana per oferir garanties legals pròpies.
La decisió judicial respon a un recurs d’Impulso Ciudadano que el Suprem empara sota la llei de símbols oficials. A la pràctica, la imatge de la façana del Parlament amb la bandera espanyola fixada les 24 hores del dia —i no només durant els plens— simbolitza el moment actual: una Catalunya amb menys poder real, estructures policials lligades de mans i unes institucions que executen les ordres del TSJC per imperatiu legal.
