“Pensa com menges, menja com penses.”
Aquest és un dels eslògans amb què corp.ametllerorigen.com ha construït la seva marca. A la seva web corporativa, l’empresa es presenta com un actor de transformació del sistema alimentari amb missatges com “Volem canviar el món” o “Som gent de camp”.
Però les dades sobre l’origen de les pomes que comercialitza expliquen una realitat molt diferent.
Segons l’Infolineal 2024 d’AFRUCAT —l’estudi que monitoritza l’origen de la fruita als supermercats— només el 42% de les pomes venudes per Ametller Origen són d’origen estatal. Això significa que el 56% de les pomes que comercialitza són importades.
La dada entra en contradicció directa amb el relat de proximitat i compromís territorial que la companyia projecta.
I encara més si es té en compte el context productiu català: Catalunya produeix prop de 300.000 tones de poma anuals, mentre que el consum intern ronda les 60.000 tones. És a dir, el país produeix aproximadament cinc vegades més pomes de les que consumeix.
No es tracta, per tant, d’una manca de producció local.
De fet, el mateix informe d’AFRUCAT mostra que altres cadenes de distribució com Bonpreu, Esclat o Plusfresc superen àmpliament el 90% de poma d’origen estatal als seus lineals.
Això és el que fa especialment significativa la situació d’Ametller Origen.
Perquè la companyia no s’ha posicionat com un supermercat convencional. La seva identitat comercial gira precisament al voltant de conceptes com sostenibilitat, pagesia, territori i consum conscient. La proximitat no és un element secundari del seu discurs: és el centre de la seva marca.
Per això la contradicció és tan evident.
Mentre l’empresa reivindica un model alimentari arrelat al territori, més de la meitat de les pomes que ven provenen de fora, tot i existir excedent estructural de producció local.
La pregunta és inevitable: què significa exactament “canviar el món” si, en un producte tan abundant i emblemàtic com la poma, el model continua depenent majoritàriament de la importació?
El debat va més enllà d’una simple decisió comercial. Parla de coherència. Perquè quan una empresa converteix la proximitat en bandera comercial, les dades també formen part del relat.
