El sindicat acusa el Departament d’Educació de generar conflictes identitaris innecessaris en lloc de resoldre les greus mancances reals de la comunitat educativa
El sindicat Intersindical Educació ha denunciat públicament que, per primera vegada en la història, els carnets digitals d’acreditació dels professionals de l’ensenyament inclouen el castellà. Segons l’organització, aquesta mesura suposa una reculada en la protecció de la llengua pròpia als centres educatius i lamina l’ús exclusiu que el català mantenia tradicionalment en aquestes identificacions de l’administració.
El fracàs del Pacte Nacional per la Llengua i una conselleria del català tocada
Des de la sectorial d’ensenyament del sindicat recorden que tot el personal docent de Catalunya està subjecte a un requisit de titulació oficial que acredita el coneixement perfecte de la llengua catalana. Per aquest motiu, consideren totalment injustificada i artificial la decisió d’introduir el bilingüisme en un document d’ús estrictament intern i professional. La mesura mostra una Conselleria de Política Lingüística sense cap força.
1/2 ‼️ Per primera vegada els carnets docents incorporen el castellà, escamotejant un àmbit més d’exclusivitat a la nostra llengua.
Els professionals de l’educació estan subjectes a un requisit que els fa entendre a la perfecció la llengua catalana. Exigim a @educaciocat… pic.twitter.com/rHLFADfEQ0
— Intersindical Educació (@InterEducacio) September 2, 2026
La Intersindical ha emès una exigència directa al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya perquè reverteixi de manera immediata aquesta modificació textual. L’organització demana a l’administració que deixi de “crear problemes allà on no n’hi ha” i concentri els seus esforços i recursos a solucionar les múltiples problemàtiques laborals i estructurals que té pendents de resoldre el sistema educatiu públic.
La denúncia ha estat rebuda amb indignació entre diversos col·lectius de la comunitat educativa a les xarxes socials, els quals lamenten que es cedeixi espai lingüístic institucional en un context ja marcat per fortes pressions judicials i polítiques contra la immersió en català.
