El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat de forma ajustada el dictamen final de la comissió d’investigació sobre la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Tanmateix, la resolució de la crisi s’ha tancat amb una profunda indignació entre els bancs de l’oposició. El bloc del pacte tripartit —PSC, ERC i Comuns— ha blindat el text per salvar la gestió del Govern i evitar qualsevol assumpció de responsabilitats polítiques. El resultat final de la votació, de 68 vots a favor i 67 en contra, reflecteix una cambra completament trencada.
El bloqueig dels punts clau
El punt més polèmic de la jornada parlamentària ha estat la caiguda forçada de l’apartat que exigia “eliminar el marge de lucre opac de les entitats de la gestió externalitzada”. Malgrat que aquesta mesura havia estat validada inicialment durant el treball en comissió —per un presumpte error de votació dels socialistes—, el PSC ha forçat una votació per separat a l’hemicicle per acabar tombant-la definitivament amb el suport d’ERC i els Comuns.
Amb aquesta maniobra, el tripartit ha deixat fora del document definitiu les demandes més importants del sector crític:
- El control absolut de l’euro públic: S’ha rebutjat la fiscalització integral i transparent de cada cèntim destinat a la infància.
- Auditoria de costos reals: Ha decaigut l’obligació de tenir enllestit abans de final d’any el procés de fixació pública de tarifes i costos reals dels serveis concertats.
- Exempció de culpes polítiques: El text esquiva assenyalar directament els responsables institucionals de les greus disfuncions detectades al sistema.
“Amagar les vergonyes del Tripartit”
L’oposició ha carregat de forma unànime contra el veredicte final. Des de Junts per Catalunya, la portaveu Ennatu Domingo ha titllat les conclusions d’una maniobra coordinada per “amagar les vergonyes del Tripartit” i “tirar pilotes fora”. En una línia similar, el PP ha denunciat la persistència de “massa opacitat”, mentre que la CUP ha qualificat el document de “vergonya” i d'”infecte” pel fet de perllongar un model que converteix l’atenció a la infància en “un negoci”.
El debat s’ha viscut en un clima d’alta tensió política, agreujat pel sorprenent relleu llampec de la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, substituïda a l’inici de la setmana per Raúl Moreno. L’oposició coincideix que aquesta destitució ha estat una operació de distracció dissenyada per rebaixar la pressió mediàtica abans de la votació d’un dictamen que constata anys de descontrol, contractes d’emergència i un sistema completament col·lapsat.
