La marxa sobtada del major força una profunda reestructuració a Interior que col·loca el comissari Ferran López al capdavant del control polític del cos i Sílvia Catà com a primera comissària en cap
La cúpula de seguretat del govern de Salvador Illa ha patit una sacsejada sísmica que revifa els pitjors fantasmes de la darrera dècada. El major Josep Lluís Trapero ha presentat aquest dimecres la seva dimissió irrevocable com a director general de la Policia, un càrrec de caire estrictament polític que ocupava des de feia només dos anys. La seva sortida ha obligat la consellera d’Interior, Núria Parlon, a activar un relleu d’alt voltatge polític i simbòlic: el comissari Ferran López serà el nou director general, recuperant el comandament del cos que ja va exercir durant l’aplicació de l’article 155 dictat pel govern de Mariano Rajoy el 2017.
La reestructuració es completa a l’àrea operativa per la jubilació de l’actual comissari en cap, Miquel Esquius, un històric de la policia catalana que tanca quatre dècades de servei. En el seu lloc, la consellera ha designat la comissària Sílvia Catà, que es convertirà en la primera dona que assumeix la prefectura dels Mossos d’Esquadra.
L’anàlisi de la crisi: De la despolitització a la paradoxa històrica
La marxa de Trapero obre l’enèsima crisi interna a l’estructura dels Mossos d’Esquadra, malgrat els intents del Govern socialista de transmetre una imatge de relleu ordenat i institucional. La decisió del major arriba després de mesos de desgast i severes discrepàncies derivades de polèmiques com la infiltració policial en una assemblea docent o l’acusació fallida contra un manifestant a Montserrat, episodis que havien erosionat la seva posició com a gestor de la seguretat pública.
La decisió d’Interior d’escollir Ferran López per substituir Trapero suposa una paradoxa històrica i un moviment d’alt risc polític. López va ser precisament qui va assumir les regnes dels Mossos el 2017 quan el Ministeri de l’Interior espanyol va destituir Trapero mitjançant el mecanisme de suspensió de l’autonomia. Que un govern del PSC recorri a la figura clau d’aquell període d’intervenció estatal per liderar la direcció general del cos s’interpreta en sectors de l’oposició i del teixit policial com una aposta per un control ferri i una alineació total amb l’Estat, tancant definitivament l’etapa del Procés, però obrint velles ferides.
Per contra, el nomenament de Sílvia Catà —fins ara cap de la Regió Policial de Girona— busca injectar un component de modernització i trencar el sostre de vidre en un cos històricament masculinitzat. Tot i que fonts d’Interior apunten que Catà donarà continuïtat al projecte actual, la nova comissària en cap haurà de lidiar immediatament amb la pressió d’una prefectura desestabilitzada pel canvi polític i la pèrdua de lideratge de Trapero.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera Parlon es reuniran d’urgència amb López i Catà abans de comparèixer al Palau de la Generalitat per intentar tapar la via d’aigua d’una crisi que posa en dubte la pretesa «estabilitat» promesa pel nou executiu català.
