Dijous, 15 d’octubre de 2026. L’operació d’estat ja té forma i nom: el Fòrum de Poblet. El que s’ha venut oficialment com un espai de «cooperació i diàleg» entre Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Aragó no és més que un exercici flagrant d’apropiació i espanyolització de la simbologia històrica, dissenyat per a neutralitzar la identitat pròpia de la nació i sotmetre els territoris històrics a la teranyina autonòmica de la monarquia espanyola.
La trobada del patronat, tutelada pel monarca Felip VI, ha certificat l’estratègia de desarticulació dels vincles nacionals. L’elecció del Monestir de Poblet —panteó reial i cor de la memòria històrica de la confederació catalanoaragonesa— no és casual. Es tracta d’una violació simbòlica en tota regla: agafar els referents que defineixen una història compartida per a buidar-los de contingut polític, rebaixar-los a simples «comunitats autònomes» i emmarcar-los, tal com va recordar explícitament el borbó, com a realitats «inseparables de la realitat d’Espanya».
La complicitat del govern de Salvador Illa
La proposta d’institucionalitzar aquesta reunió anualment ha sorgit directament del president de la Generalitat, Salvador Illa, consolidant el seu rol com a executor del procés de desconstrucció nacional de Catalunya. En el seu discurs, disfressat de tecnocràcia i «cooperació lleial», Illa ha celebrat que aquestes quatre comunitats representen el 34% de l’economia de l’Estat, reduint la història i la identitat del país a simples xifres macroeconòmiques al servei de Madrid.
Afirmar que «cooperar no és renunciar a res» en una taula presidida pel monarca de l’1-O és d’una hipocresia política intolerable. L’anomenat «esperit de Poblet» que promouen la Moncloa, la Sarsuela i el Palau de la Generalitat és en realitat el retorn del regionalisme més submís: un espai on parlar d’aigua, energia i sostenibilitat per a evitar parlar de sobirania, espoliació fiscal i drets lingüístics.
Espanyolitzar el passat per a manllevar el futur
Amb aquesta aliança, els actuals governs de Catalunya, el País Valencià, les Illes i Aragó s’entreguen a la voluntat homogeneïtzadora d’Espanya. L’estratègia és tan vella com la dinastia que la presideix: si no pots destruir la història d’un poble, apropia-te’n. Convertir Poblet en el quilòmetre zero d’una suposada «entesa i prosperitat» espanyola és un insult a les generacions que han defensat la identitat nacional d’aquests territoris davant l’asfíxia centralista.
El Fòrum de Poblet neix amb l’objectiu clar de diluir la noció de la nació catalana i impedir qualsevol mena d’articulació política o cultural horitzontal entre el País Valencià, les Illes i el Principat. En lloc de teixir complicitats lliures i sobbiranes, els quatre presidents han preferit agenollar-se davant la corona espanyola, oferint la riquesa i el patrimoni dels seus ciutadans com a ofrena a un projecte d’Estat centralista que els vol residuals. Ahir, a Poblet, no es va defensar el que som; es va signar una nova claudicació.
