El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de maig torna a fregar l’esperpent polític.
Segons l’organisme públic, el PSOE guanyaria les eleccions amb un 36,2% dels vots, mantenint un avantatge d’11,3 punts sobre el PP (24,9%). Una dada que xoca directament amb la lògica de qualsevol analista: si el govern tingués realment aquesta distància en plena crisi, el president ja hauria premut el botó vermell de l’avançament electoral per liquidar l’oposició. Ningú amb aquests números a la mà es quedaria de braços creuats.
L’explicació d’aquest miratge demoscòpic té trampa cronològica i cuina de laboratori. El treball de camp es va tancar el 18 de maig. Això vol dir que la fotografia del CIS neix completament caducada i fora de la realitat actual. L’enquesta es va fer just abans que esclatessin les dues bombes polítiques més destructives de la legislatura: la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero pel ‘cas Plus Ultra’ i l’espectacular entrada de l’UCO a la seu socialista de Ferraz per investigar Leire Díez.
Mentre l’organisme oficial es dedicava a recollir dades durant la campanya andalusa, el país s’enfrontava a la crisi de l’hantavirus i al judici de les mascaretes d’Ábalos. Tot i aquest desgast evident, el CIS opta per dibuixar un panorama idíl·lic per als socialistes. Mentrestant, l’oposició de dretes continua la seva tendència a l’alça, amb un PP que retalla distàncies (24,9%) i un Vox que es dispara fins al 16,2%. A l’esquerra del PSOE, Sumar es desinfla de nou (5,7%) i Podem amb prou feines respira (2,5%).
En definitiva, estem davant d’una enquesta de ciència-ficció que utilitza fons públics per generar un estat d’opinió artificial, desconnectat de la gravetat dels darrers escàndols judicials.
