El col·lectiu periodístic OCTUVRE ha publicat el vídeo titulat «No és un accident. És Espanya», una peça audiovisual que analitza l’arrel política i econòmica de la crisi ferroviària actual. A partir de dades acadèmiques i de l’anàlisi de la premsa estatal, el treball sosté que els problemes a la xarxa de trens no responen a errors puntuals de gestió, sinó al disseny estructural de l’Estat espanyol. [1]
Els eixos de la dissecció d’OCTUVRE
- Un projecte polític per «cosir Espanya»: El vídeo es recolza en els estudis dels economistes Germà Bel i Daniel Albalate per demostrar que la xarxa d’Alta Velocitat Espanyola (AVE) no s’ha construït amb criteris d’eficiència econòmica o de demanda de viatgers. L’objectiu, impulsat tant pel PSOE com pel PP, ha estat connectar de forma radial totes les capitals de província amb Madrid. La peça recupera declaracions de l’exministra socialista Magdalena Álvarez —que va afirmar que estaven «cosint Espanya amb fils d’acer»— i de la popular Ana Pastor per il·lustrar aquest consens d’Estat.
NOU VÍDEO. No és un accident. És Espanya. Bona tarda. https://t.co/Prhj72Sjm2
— octuvre (@OctuvreCAT) November 7, 2026
- Xarxa sobredimensionada i falta de manteniment:
Segons les dades exposades a la investigació d’OCTUVRE, Espanya ha aixecat la segona xarxa d’alta velocitat més extensa del món, però és la que menys passatgers per quilòmetre transporta dels països comparables. Aquest creixement desmesurat ha fet el sistema financerament insostenible: entre el 2018 i el 2022, el 84 % de la inversió va anar destinada a obra nova i només el 16 % (uns 240 milions anuals) al manteniment de les vies existents.
- L’abandonament de Rodalies: L’anàlisi contraposa el malbaratament en l’AVE amb la deixadesa del servei de proximitat. Entre el 1990 i el 2018, l’alta velocitat va rebre 55.888 milions d’euros per transportar menys del 5 % dels viatgers, mentre que Rodalies i Cercanías van rebre 3.600 milions tot i moure prop del 90 % dels usuaris del tren. A Catalunya, del pla de Rodalies 2008-2015 dotat amb 4.000 milions, només se’n van arribar a executar 304 milions, segons dades de l’AIReF recollides al reportatge.
- El silenci mediàtic i el cost per a Catalunya: Després de revisar 186 articles de sis diaris de Madrid sobre l’accident ferroviari d’Urda, OCTUVRE conclou que el debat públic espanyol es limita a repartir culpes partidistes o a lamentar la pèrdua de prestigi de la «marca Espanya», però només un 1 % dels textos qüestiona el model radial. El vídeo remarca que aquesta infraestructura s’ha pagat amb la caixa comuna de l’Estat —nodrida pel dèficit fiscal català, xifrat per la Generalitat en 21.982 milions d’euros l’any 2021— i vincula la imposició d’aquest model d’infraestructures amb la negativa de l’Estat a reconèixer el dret a l’autodeterminació de Catalunya.
- Segons l’anàlisi que exposa OCTUVRE i la crítica formulada des de diversos sectors de l’independentisme, l’estratègia de negociació amb el govern espanyol mantinguda per formacions com ERC i Junts al llarg dels darrers vuit anys s’ha saldat sense canvis estructurals en el model d’Estat. Aquesta lectura critica que, malgrat les promeses de traspassos integrals o de millores en el finançament pactades a canvi d’investidures i pressupostos a Madrid, la realitat quotidiana a Catalunya continua marcada per l’infrafinançament crònic, la baixa execució pressupostària i el col·lapse d’infraestructures bàsiques com Rodalies. Per als qui qüestionen aquesta via, l’experiència d’aquests anys evidencia que els acords parlamentaris no aconsegueixen revertir el disseny centralista de les inversions de l’Estat i que, al seu parer, el diàleg amb les institucions espanyoles no dona resposta a les demandes polítiques ni materials del país.
