Catalunya ha esdevingut, amb molta diferència, la comunitat autònoma que rep el major impacte humà i administratiu del procés extraordinari de regularització de l’Estat espanyol. Segons les dades del Ministeri d’Inclusió, de l’1,17 milions de persones que han sol·licitat papers a tot l’Estat —més del doble de les previsions oficials—, 257.602 expedients s’han registrat en oficines catalanes. Això significa que el territori assumeix el 22% de tota la pressió migratòria estatal, amb un clar predomini de ciutadans provinents de l’Amèrica Central i del Sud (67% del total).
Uns comptes públics desfasats abans de néixer
Aquesta allau demogràfica agafa les institucions catalanes en un moment de màxima fragilitat financera. Coincidint amb el tancament d’aquestes xifres massives, el Parlament de Catalunya acaba d’aprovar els primers pressupostos del govern de Salvador Illa. Uns comptes públics que l’oposició i diversos analistes econòmics ja titllen directament d’“obsolets” i “allunyats de la realitat”, atès que es van dissenyar sobre unes previsions de població molt inferiors. L’impacte immediat sobre els serveis bàsics —ja completament saturats— s’ha xifrat en un increment insostenible de targetes sanitàries, necessitats d’escolarització d’emergència i ajuts socials per a unes llistes d’espera que ja estan desbordades.
Sense control i al marge de la llengua
L’anàlisi política de la mesura posa el focus en les condicions fixades per l’executiu de Pedro Sánchez, executades sense cap tipus de control territorialitzat i sense dotar la Generalitat de recursos per gestionar la integració. A més, el decret s’ha tirat endavant sense exigir cap coneixement ni acreditació de la llengua catalana. Entitats de defensa de la llengua alerten que la incorporació immediata d’aquesta borsa de nous treballadors —principalment castellanoparlants— al sector serveis rebaixarà encara més un ús social del català que ja es troba en retrocés crític.
El llast de l’espoli fiscal i l’ombra del Suprem
La denúncia del sobiranisme apunta directament a la contradicció sistèmica que pateix el país: Catalunya es veu obligada a assumir les despeses d’integració i serveis públics de 257.000 persones noves mentre continua patint un espoli fiscal crònic que drena milers de milions d’euros cap a Madrid, impedint finançar la sanitat i l’educació al mateix ritme que creix la població.
Per si la tensió interna fos poca, el Tribunal Suprem espanyol ha obert la porta a tombar el procés, en demanar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE per indicis que la mesura vulnera el Pacte Europeu de Migració i Asil. Això deixa el destí de més de 250.000 persones a Catalunya en una situació de total incertesa jurídica.
El detall de la regularització: Barcelona i la seva àrea concentren el 75% de les regularitzacions en una Catalunya asfixiada
El desglossament per demarcacions confirma la macrocefàlia del procés: la regió barcelonina absorbeix més de 193.000 sol·licituds, mentre Girona, Tarragona i Lleida afronten col·lapses greus en la campanya agrària i els serveis turístics.
L’impacte territorial de les 257.602 sol·licituds de regularització registrades a Catalunya no és homogeni, però colpeja amb força el conjunt del mapa català. El desglossament de les dades del Ministeri d’Inclusió i Migracions confirma que la demarcació de Barcelona actua com el gran imant de l’Estat, tot i que les zones rurals i costaneres de la resta de províncies pateixen una pressió proporcionalment idèntica sobre els seus esquifits serveis locals.
IMPACTE DE LA REGULARITZACIÓ PER DEMARCACIONS (CATALUNYA)
Total sol·licituds: 257.602 (22% del total de l’Estat espanyol)
█ Barcelona: 193.201 sol·licituds (75,0%)
█ Girona: 28.336 sol·licituds (11,0%)
█ Tarragona: 20.608 sol·licituds (8,0%)
█ Lleida: 15.457 sol·licituds (6,0%)
- Barcelona (193.201 sol·licituds): El col·lapse de la metròpoli
La demarcació de Barcelona concentra tres de cada quatre expedients de Catalunya. La densitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha absorbit la gran majoria dels ciutadans d’origen sud-americà (colombians, veneçolans i peruans), que s’incorporen massivament als sectors de les cures, el treball domèstic, el comerç i l’hostaleria.
- El deute de l’espoli: Amb més de 193.000 potencials nous usuaris del sistema sanitari, els hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) a la regió metropolitana preveuen llistes d’espera encara més llargues.
- Llengua zero: La manca d’exigència del català en el decret estatal es fa especialment visible aquí, accelerant la pèrdua de l’ús de la llengua pròpia als comerços de les grans ciutats.
- Girona (28.336 sol·licituds): Pressió als serveis i al turisme
Girona és la segona demarcació en volum. El perfil en aquesta zona combina el sector turístic i de serveis de la Costa Brava amb la indústria càrnia de comarques com la Garrotxa o l’Alt Empordà. Aquí, la presència de població marroquina històrica conviu amb el fort creixement de sol·licitants llatinoamericans. Els serveis socials de les zones costaneres denuncien que els pressupostos actuals de la Generalitat no cobreixen l’augment de l’escolarització a meitat de curs que ja s’està registrant.
- Tarragona (20.608 sol·licituds): El repte del Camp i de l’Ebre
A les comarques tarragonines i de les Terres de l’Ebre, les demandes superen les 20.000. El mercat laboral d’acollida se centra en el turisme estacional (Salou, Cambrils) i en el sector de la construcció. Els ajuntaments de la zona lamenten que la regularització s’hagi fet sense cap “control demogràfic territorialitzat”, fet que genera assentaments i problemes d’habitatge en municipis petits que no tenen recursos econòmics a causa del dèficit fiscal crònic que pateix el país.
- Lleida (15.457 sol·licituds): Regularització al cor de la campanya agrària
Tot i ser la demarcació amb menys sol·licituds en termes absoluts, la xifra de Lleida és enorme en proporció a la seva població resident. El sector de la fruita a Ponent i el Segrià és el principal destí d’aquests treballadors, molts dels quals es trobaven en situació de vulnerabilitat habitacional durant les campanyes de recollida. Entitats agràries i sindicats celebren la sortida de l’economia submergida, però alerten que els CAP (Centres d’Atenció Primària) de l’entorn rural lleidatà estan totalment desbordats i sense personal bilingüe per atendre l’allau de noves targetes sanitàries.
