Una imatge d’unitat civil marcada per sonades absències polítiques.
El Parlament de Catalunya ha donat el tret de sortida oficial als actes de la Diada Nacional amb la hissada, per segon any consecutiu, d’una senyera monumental de 54 metres quadrats. L’emblemàtica bandera, que oneja de forma permanent en un pal de 25 metres a la plaça Joan Fiveller, s’ha retirat de manera excepcional per ser hissada novament en una cerimònia carregada de simbolisme històric i cultural.
L’acte, nascut d’una iniciativa proposada el 2024 pel president de la cambra, Josep Rull, i que l’any passat va tenir un cost de 93.000 euros, ha servit també per inaugurar formalment els actes del Mil·lenari de les Assemblees de Pau i Treva (1027-2027), reivindicant les arrels de la cultura de la pau i el parlamentarisme propi.
🏛️ Màxima representació institucional, buit als extrems
La cerimònia ha escenificat una imatge de gran pes institucional, encapçalada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, el president del Parlament, Josep Rull, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, qui ha rebut la senyera en representació del cap i casal del país.
A la cita hi han assistit els expresidents de la Generalitat José Montilla i Pere Aragonès, acompanyats dels expresidents de la cambra Ernest Benach, Roger Torrent i Laura Borràs. Tot i la transversalitat de l’acte, la jornada ha quedat marcada per una fractura política evident: Vox, PPC, CUP i Aliança Catalana s’han autoexclòs i han estat els únics partits sense representació a l’esdeveniment.
