Dissabte, 11 de juliol de 2020 - Edició 716
La República

Jon Iñarritu: “L’independentisme sempre fa coses grans com més alt sigui el grau d’unió”

“Si hi ha retallades socials, ni en somnis Bildu votarà a favor dels Pressupostos Generals de l’Estat”

Gerard Sesé
Gerard Sesé 14/06/2020
Jon Iñarrito, diputat al Congreso per EH Bildu

Jon Iñarritu és un dels polítics bascos que més tirada té a Catalunya. Actualment és diputat al Congreso representant la coalició Euskal Herria Bildu, l’esquerra sobiranista del País Basc. Les seves intervencions, al principi al Senado i ara a la Cambra Baixa espanyola, contundents i argumentades contra l’unionisme li han donat molta visibilitat al Principat. També és un dels homes forts del partit, que manté més relacions amb els polítics i entitats de Catalunya per buscar sinèrgies i compartir estratègies. Es va llicenciar en Dret a la Universitat del País Basc i va cursar el màster en Dret Europeu i Internacional a la Universitat Pierre-Mendès-France de Grenoble.

A Catalunya ens va molt bé que la gent de fora amb una visió objectiva ens digui com ens veu. Com es troba el procés?

Jo sempre dic que no vinc a Catalunya a parlar dels “assumptes interns” però és obvi que ara hi ha una situació de debat. Nosaltres diem que l’independentisme sempre fa coses grans com més alt sigui el grau d’unió i la recerca d’un mínim comú denominador.

Ara no hi ha massa unitat independentista a Catalunya…

Ara hi ha debat i jo espero que després es doni un mínim comú denominador que és quan l’independentisme fa coses grans. També ho dic en referència amb la unió amb l’independentisme basc o d’altres nacions de l’Estat. Un exemple és el pacte de la Llotja de Mar que es va firmar fa uns mesos i que té un potencial important: posar en comú allò que tenim les forces de països diferents. D’aquesta manera, units, podem influir més i fer coses més ambicioses.

La pandèmia ha modificat alguna cosa en el full de ruta independentista basc i català?

Veig que hi ha canvis i que, repeteixo, és un moment de debat i ens ho hem de prendre com un període d’oportunitats. En el nostre cas, l’esquerra sobiranista basca, farem un plantejament amb aquestes noves circumstàncies per definir quina és l’oferta per a la societat basca i aconseguir que tingui un suport majoritari.

L’independentisme s’ha d’adaptar a la nova normalitat…!

El filòsof basc Daniel Innerarity diu que “s’han acabat els tipus de certeses”. Resumidament, ara veiem amb normalitat el tema de portar mascaretes o gel alcohòlic, la distància de seguretat… una cosa que fa uns mesos ens hauria semblat kafkià.

En l’àmbit de les nostres nacions, doncs, com ens afecta?

Respecte al moment polític, s’han donat unes circumstàncies que afecten no només Catalunya o el País Basc. Nosaltres estem en un context electoral i a Catalunya,en un termini no massa llunyà, també. A més, veiem una situació a Europa on hi ha un pla de recuperació important, però amb posicions diferents entre els Estats. I també hi ha una guerra freda comercial entre els EUA i la Xina, dues grans potències mundials… Tot plegat genera una situació d’inestabilitat global. Però, a més, aquí hi hem de sumar que a l’Estat espanyol hi ha un Gobierno erigit amb una debilitat plausible i amb una part d’un Estat que està fent una guerra contra l’executiu…

El deep state!

Exacte, ho hem vist recentment amb el cas del 8-M, però no només, com han sortit a la llum les clavegueres de l’Estat: una guerra bruta que molts altres cops passava de manera no visible, però han tret la poteta.

Ara ja no només fan informes sobre independentistes o anarquistes!

Certament: ara ho fan també sobre el Gobierno.

Pot ser que la crisi econòmica que ara vindrà augmenti el tant per cent independentista de la ciutadania?

Els partits independentistes hauríem de presentar quines són les mesures que plantegem sobre aquesta situació. Nosaltres ho fem contínuament: aquesta mateixa setmana la nostra portaveu, Mertxe Aizpurua, li preguntava al president Pedro Sánchez: “està vostè compromès a no fer retallades?”. Recordem que el 2008 van ser les classes treballadores i populars les que van pagar la crisi. En aquesta ocasió demanem que aquest Gobierno “més progressista i social” no apliqui les receptes que puguin venir d’Europa en aquest sentit.

I els fons que vinguin d’Europa?

L’estat serà un dels membres de la UE que més diners rebrà, però tenim por que hi hagi una contrapartida i que sigui en forma de retallades socials. I això seria injust. Per aquest motiu, abans d’esperar, volem ser nosaltres els que proposem mesures.

I explicar a la gent que una Catalunya independent o una Euskal Herria independent combatria millor la crisi?

Hi ha un llibre molt interessant que deixa ben clar aquest tema. Està escrit per dos professors de la Universitat de Columbia, a Nova York, Alberto Alesina i Enrico Spolaore, i explica els avantatges que té un Estat, si és petit, perquè és capaç de respondre de manera més ràpida a diferents situacions. Ser petit també el dota de major flexibilitat per adaptar-se als nous temps. Crec que és així i a més és una argumentació acadèmica sustentada amb dades.

I hauríem tingut menys morts?

És una mica agosarat i no ho podrem provar. Jo no sóc científic ni tinc les dades per fer una afirmació així, que crec que és perillosa de fer. Però en un context general crec que és cert: que en aquest món global els Estats de mida petita han respost de manera més àgil i més ràpida la crisi de la pandèmia.

Abans has comentat que aquest Gobierno de PSOE i Podemos s’ha titllat de “el més progressista de la història”. T’esperaves aquest deix recentralitzador usant la pandèmia?

La figura de l’Estat d’Alarma nosaltres no l’hem compartit ni en el fons ni en la forma. Dit això, s’ha d’aclarir que hi ha hagut mesures socials unides al reial decret, com la gestió dels ERTEs, en la nostra línia: la de blindar socialment la classe treballadora davant d’aquesta crisi sanitària, però fem una crítica que, per una banda, hi ha hagut una centralització, com tu dius, i, per l’altra, una militarització dels carrers. Això és intolerable! I a més, tot això mentre ells parlaven de descentralització i de co-governança.

Uniformats a les rodes de premsa!

El servei militar s’ha de donar quan hi ha una sol·licitud de les administracions locals o autonòmiques. En algunes ocasions hi ha hagut més un tema de “publicitat” que de “necessitat” i això al país Basc ho hem viscut així. A més, no és de sentit comú que aquests que afirmen que Espanya és un dels Estats més descentralitzats d’Europa, davant la crisi, justament s’hagi recentralitzat d’aquesta manera.

La coartada perfecta…!

La professora de la Universitat de Compostela Alba Nogueira, diu que “l’autonomia i l’autogovern han de ser pels temps bons i pels temps dolents”. Hi ha un article de El País que comparava la gestió de la crisi entre un dels Estats més descentralitzats d’Europa, Alemanya i un dels més centralistes, França. Els resultats eren que Alemanya havia sabut adaptar-se millor gràcies a les polítiques federals. A Espanya, encara que ho negui, les seves mesures han estat més similars a les de França tot i tenir una estructura més descentralitzada. Sempre hi ha aquesta temptació: quan hi ha una crisi, com va ser la de Catalunya o la del coronavirus, recentralitzar-ho.

I com valores el paper de Podemos al Gobierno?

Nosaltres sempre hem dit que aquest Gobierno no és el dels nostres somnis i, és més, no ens en fiem ni un pèl, ja que ens coneixem bé al PSOE, però era, de tot el que hi havia, el millor del pitjor mal. L’alternativa era un Gobierno amb l’extrema dreta.

Però… “cuanto peor, mejor”, no?

Jo no ho comparteixo. Per fer front al feixisme s’obria una finestra d’oportunitat que anirem veient, mesura a mesura. Decidirem, segons el que es plantegi, un suport o no. Quan s’anuncien coses que poden ser interessants (molts casos no arriben al nivell de suficiència que voldríem) ho valorarem. En altres propostes compartim el que es podria fer i, en altres casos, veiem que fan el mateix que el PP.

Com què?

La “Ley Mordaza”, per exemple. Amb aquesta crisi hi ha hagut un milió de sancions emparant-se en aquesta llei. En tres mesos l’han aplicat més que el PP en 4 anys. Per això no ens en refiem. Així i tot, creiem que encara es poden fer coses. Amb Unidas Podemos hi tenim més confiança, és evident.

Els han apartat de la gestió de la pandèmia…

És que aquesta recentralització en l’àmbit estatal també l’han fet dins el Gobierno. Les rodes de premsa amb més uniformats que metges i quasi tots els representants polítics del PSOE.

I quan vinguin els Pressupostos Generals de l’Estat què passarà?

Estem disposats a parlar i analitzarem la proposta. En funció de com sigui prendrem una decisió o una altra. Si vénen retallades en assumptes socials, ni que ho somiïn! Impossible votar-hi a favor!

Encara que prometin l’oro i el moro al país basc?

No! No es tracta de guanyar un euro perquè la societat en perdi molts en retallades. És temps de riscos i s’han de blindar els sectors més vulnerables. Si venen retallades, un ‘No’ segur.

I què creus que en sortirà de la investigació de la Fiscalia al rei emèrit? És una decisió de cara a la galeria i quedarà en un no res?

La meva sensació és que hi ha més fum que realitat. També crec que és un gran pas perquè hi ha un tabú amb la monarquia espanyola. Facin el que facin, està protegida pel poder judicial i mediàtic i, per tant, em sembla un pas atrevit. Ara bé, no sé si és per la pressió de la justícia suïssa o si hi ha valentia de veritat. Ho veurem si demanen que vagi a declarar la Corina Larsen, per exemple. Ella mateixa va explicar en un reportatge de la televisió basca que ha rebut pressions i amenaces i que la Casa Real no ha fet res. Podria haver-hi complicitat de tot això amb el rei actual? Tot això s’hauria d’aclarir per un exercici de transparència.

I no és un intent per intentar netejar la imatge de l’Estat i de l’actual rei?

Hi ha dues operacions en marxa: una és sacrificar el rei emèrit i l’altre , amb una campanya d’imatge, vendre Felipe VI com a exemple de cap d’Estat. Recordem que el comunicat que va fer la Casa Real retirant-li l’assignació econòmica a Juan Carlos I es va fer un diumenge a la tarda del primer dia de l’Estat d’alarma i en ple xoc de l’inici de la pandèmia. Però aquí, el cap d’Estat venia a dir que ja sabia amb anterioritat el que estava passant. Era una bomba de fum: que renunciava a una hipotètica herència, però era una declaració de voluntats perquè encara no hi ha cap herència. Quan va fer el discurs, tothom es pensava que parlaria d’aquest tema i en realitat va fer un discurs de donar ànims a la ciutadana per fer front a la pandèmia.

Res a fer…!

La monarquia està blindada pel Règim del 78, però tinc la sensació que cada cop a més llocs de l’Estat, a part de Catalunya i Euskadi, hi ha més gent que es pregunta “per què serveix un rei?”. El mite del rei campechano que va portar la democràcia s’està desmuntant i cada cop més gent vol saber més i poder escollir quin cap d’Estat vol tenir.

Què en penses de l’Institut Sobiranies, un nou ‘think tank’ per a repensar el catalanisme d’esquerres?

Jo crec que tota institució o organisme que sorgeixi per generar debat és positiu. En aquest cas, hi ha gent referencial de l’esquerra sobiranista. El debat enriqueix i en una societat com la catalana (on n’hi ha molot dee debat), és bo i aportarà coses en positiu. La confrontació ens fa pensar i ser més grans.

I què en penses del nou PNB català, l’aparició del Partit Nacionalista de Catalunya?

Serà la societat catalana que decidirà quin paper li correspon. Que aquest corrent d’opinió existeix, és obvi, ara serà la ciutadania que dirà quin grau de suport tenen aquestes idees. Si començant pel nom, intenten copiar al Partit Nacionalista Basc… Crec que els temps polítics que vivim a Catalunya i al País Basc són diferents… Però en fi, que la societat catalana decideixi.

Bildu manté contactes regulars amb Waterloo?

Sí, una de les coses que hem fet evident és que el sobiranisme d’esquerres basc que representem té relacions amb totes les formacions independentistes catalanes, i això és bo i positiu. Mantenim contactes amb totes i tenim una connexió directa amb tots els partits i entitats catalanes. No només a les institucions on compartim tribuna, com al Parlament Europeu, al Senado o al Congerso, sinó també a escala orgànica amb partits i formacions.

I també has anat a veure els presos polítics?

Sí. He estat a Lledoners i he estat amb tots els presos. I també a la presó de Figueres. Vaig acompanyar els presos durant el judici. He anat a Waterloo i tinc previst anar a Suïssa.

El 12 de juliol hi haurà eleccions al País Basc… com veus els resultats de Bildu?

A totes les enquestes surt que el nostre espai sortim reforçats.

A costa del PNB?

Les enquestes també els donen bons resultats. Si nosaltres creixem és a partir de la disminució de l’abstenció i traspàs de vots també d’Unidas Podemos. Nosaltres tenim un projecte pel nostre país i estem confiats en tenir un bon resultat. Haguéssim preferit fer les eleccions més endavant però el Lehendakari Urkullu ho va decidir de manera unilateral.

No deu ser fortuït… potser els càlculs electorals els són més favorables ara…?

Hi ha una concepció que el PNB és un bon gestor, però estan sorgint fets puntuals de corrupció, la gestió de la pandèmia o del cas de la deixalleria de Zaldíbar, on hi ha dos cossos encara desapareguts. També fets de futur, com el canvi climàtic, que estan desmuntant aquest mite.

Per acabar, un missatge positiu per a la societat catalana que anhela la llibertat i la República Catalana…!

Teniu una societat increïble, amb totes les capacitats, preparada i que serà el que ella vulgui ser malgrat tots els obstacles. Quan aneu de la mà i quan treballeu de manera conjunta féu coses molt grans. Tots aquells que tingueu un mal dia, mireu les enquestes del CEO i mireu els desitjos de la societat catalana. Fixeu-vos en la gent jove, que més del 80% del vostre jovent se sent independentista, independentment d’on siguin els seus pares. Les noves generacions de catalans tenen clar un projecte per aquest país i aquest és la República. Fent les coses mitjanament bé i a la catalana, el futur d’aquest país està decidit. Menys flagel·lar-se i mireu amb esperança el futur que hi ha moltes oportunitats!

Relacionats